Generalitat De Catalunya Departament De Benestar I Família

generalitat de catalunya ======================== departament de benestar i família --------------------------------- oficin

Generalitat de Catalunya
========================
Departament de Benestar i Família
---------------------------------
Oficina de Premsa
-----------------
Un document de Bases que avança cap a la universalització dels serveis
socials, declara el dret d’accés i fixa una carta de serveis, amb
prestacions essencials i generals
16 de novembre de 2004
El document de Bases per a una nova Llei de Serveis Socials de
Catalunya és un guió per obrir un procés de debat ciutadà, en especial
amb els professionals i entitats de serveis socials, sobre els
continguts de la nova Llei i fins i tot sobre les prioritats per al
seu desenvolupament. S’estructura de la següent manera:
Glossari: els termes específics dels serveis socials
*
El document comença amb un Glossari que es proposa incloure en la
nova Llei la definició de cadascun dels termes utilitzats en
aquest àmbit, com ara: benestar social, copagament, centre de
serveis socials, prestació etc. És un model molt utilitzat en les
lleis de serveis socials dels països anglosaxons.
Preàmbul: exposició de motius
*
Presenta els antecedents de la nova Llei, des de la Declaració
Universal dels Drets Humans, la Constitució espanyola i l’Estatut
d’autonomia de Catalunya; fins a la valoració de les inconcrecions
que provoca la legislació actualment vigent. En el preàmbul
s’avança que el tema més difícil és que ara els Serveis Socials
són un dret “debilitat” que només es pot exercir mentre hi ha
disponibilitats pressupostàries i proposa definir algunes
prestacions com a Drets Socials exigibles a l’Administració.
Bases 1 a 5. Definició dels serveis socials.
Aquestes primeres bases acoten el que són els serveis socials. Apunten
la coordinació amb els sistemes educatiu, de salut i d’ocupació.
*
La Base primera afirma que la universalitat serà un dels principis
que han de regir els serveis socials. Estableix que els poders
públics han de garantir a tothom amb caràcter general el dret
d’accés als serveis socials, basat en la igualtat, l’equitat i la
justícia redistributiva. Tanmateix, el dret d’accés a determinats
serveis es podrà condicionar al compliment de determinats
requisits i condicions. Aquestes garanties no suposen la gratuïtat
de tots els serveis a tothom i no exclouen el copagament a fi
d’assegurar la corresponsabilitat entre els perceptors i les
administracions públiques.
*
La Base quarta defineix el Dret als serveis socials i per tant es
fa un canvi qualitatiu bàsic respecte al model anterior
“graciable”, és a dir que es donaven serveis com a “gràcia” i no
pas com a “dret”.
*
La Base cinquena és l’embrió de la Carta de Drets i Deures de les
persones en relació als serveis socials. Entre els drets i deures
previstos hi ha els següents:
*
El dret de rebre en llenguatge entenedor la valoració de la seva
situació que, si és el cas, inclogui la valoració de les
necessitats dels familiars o persones cuidadores.
*
El dret a disposar, en un termini de temps raonable, d’un pla
d’atenció individual/familiar adient amb la valoració de la seva
situació.
*
El dret a la confidencialitat de totes les dades i informacions
que constin en els seus expedients.
*
El dret a tenir accés al seu expedient individual i a l’obtenció
d’un informe sobre ell quan ho sol·liciti.
*
El dret a rebre una atenció urgent en les situacions que no puguin
esperar el torn ordinari, segons normes establertes prèviament per
l’Administració competent.
*
Dret a tenir assignat/da un/a professional de referència que sigui
l’interlocutor principal i asseguri la coherència i globalitat del
procés d’atenció.
*
Deure de retornar els diners rebuts indegudament o a pagar pel
servei rebut indegudament.
*
Deure d’abonar el pagament que correspongui.
Bases 6 a 10. Ordenació i regulació dels serveis socials.
Aquestes bases ordenen i regulen el que són els serveis socials.
Defineixen els serveis socials com un sistema propi, de fet com la
quarta pota de l’Estat del benestar, junt amb les pensions, l’educació
i la salut.
*
La Base sisena defineix la cartera de serveis socials i per tant
desenvolupa el canvi qualitatiu bàsic. Defineix un conjunt de
prestacions essencials que la Generalitat garantirà com a dret a
tota la ciutadania que reuneixi les condicions legalment
establertes per gaudir-ne, i les prestacions generals existents
dins del sistema de serveis socials que s’ofereixen subjectes a
disponibilitats pressupostàries.
*
La base setena indica que la Llei fixarà la taula de prestacions
tècniques i econòmiques que s’inclouen dins del sistema de serveis
socials a Catalunya, diferenciant les essencials que tindran la
consideració de dret subjectiu de les prestacions generals, que es
cobriran en funció dels pressupostos assignats. També proposa que
el Parlament de Catalunya aprovi la cartera de serveis –que
inclourà totes les prestacions essencials- conjuntament amb el
pressupost anual.
*
La Base vuitena tracta del finançament dels serveis socials.
L’administració garantirà l’accés universal i el finançament de
les prestacions tècniques individuals de caràcter bàsic
(informació, assessorament, valoració, intervenció social).
En el finançament públic de les prestacions tècniques essencials a què
tingui dret la persona beneficiària es deduiran aquelles prestacions
econòmiques que pugi rebre d'altres administracions i que tinguin la
mateixa finalitat. (Per exemple, l'assegurança a la dependència).
Es podrà fixar la col·laboració dels usuaris en el pagament de les
prestacions tècniques de serveis socials i en les despeses derivades
de l'allotjament i la manutenció, d'acord amb les seves possibilitats
econòmiques i sense que en cap cas ningú pugui quedar desatès per
manca de recursos. Als familiars, d'acord amb les obligacions legals,
se'ls podrà fer col·laborar, en el seu cas, en el pagament de les
despeses derivades de l'allotjament i la manutenció.
La persona beneficiària del finançament públic de les prestacions
tècniques essencials tindrà dret a elegir el centre que li hagi de
prestar el servei dintre de la relació d'organitzacions (públiques,
privades d'iniciativa social i mercantil) que formin part de la Xarxa.
La gestió i el finançament de les prestacions tècniques de caràcter
bàsic i essencials es descentralitzarà als Ens territorials que
tinguin competència sobre la matèria.
L'Administració assegurarà un nivell de finançament adequat d'acord
amb les característiques de la població i el territori pels projectes
comunitaris i programes transversals.
*
La Base novena defineix les condicions d’autorització i
homologació per integrar-se a la xarxa pública, per als serveis de
titularitat privada.
*
La base desena ordena les competències entre la Generalitat de
Catalunya i els ens locals.
La responsabilitat pública dels serveis socials de Catalunya és del
Govern de la Generalitat i de les Corporacions locals catalanes.
El Govern de la Generalitat establirà la planificació i la coordinació
general, així com l'ordenació del sector, en col·laboració amb els
ajuntaments i Consells comarcals.
Les corporacions locals són les encarregades de la programació,
ordenació i coordinació en el territori, que exerciran mitjançant la
participació de les entitats cíviques.
Bases 11 a 14. Actors principals del sistema de serveis socials.
Aquestes bases defineixen els actors principals del sistema.
*
Acoten el paper i les funcions dels professionals i de les
entitats d’iniciativa privada del sector; proposen crear nous
òrgans d’articulació del sector, com un comitè d’avaluació de
necessitats, amb composició universitària; i unes taules
territorials de planificació a cada vegueria.
*
Es proposa també crear el Consell de Coordinació de Benestar
Social, que sota la Presidència del Conseller en Cap, i amb
presència dels diferents Departaments implicats i de la Associació
Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya,
coordina els programes transversals que tenen contingut
socio-sanitari, socio-educatiu i socio-laboral; a més d’impulsar
la descentralització als ens locals. Apunta per al debat la
desconcentració de serveis a les regions o vegueries, i la
descentralització a les corporacions locals (ajuntaments de més de
20.000 habitants, i consells comarcals per a la resta).
Bases 15 a 17. Xarxa del sistema de serveis socials.
Aquestes bases continuen definint la xarxa d’actors principals del
sistema de serveis socials.
*
La base quinzena obre la participació i les funcions
d’assessorament del sistema a tots els nivells de l’Administració,
amb presència dels col·legis professionals i de les entitats
d’iniciativa privada del sector.
*
La base setzena desenvolupa les funcions d’inspecció, control i
règim sancionador. Aquestes tasques correspondran al Govern de la
Generalitat en col·laboració amb els ens locals. El Govern
exercirà la seva potestat sancionadora a l’empara de la present
Llei i de la normativa legal aplicable al sistema de serveis
socials.
*
La base dissetena està concebuda per defensar l’articulació entre
la competència estatal de legislar sobre l’atenció a la
dependència i dotar els fons necessaris; i la competència
autonòmica d’ordenar en una xarxa única tots els serveis socials
existents a Catalunya. Les prestacions per la promoció de
l’autonomia de les persones amb dependència tindran caràcter
d’essencials, s’incorporaran a la Cartera de Serveis Socials i
seran finançades amb un fons estatal que assegura l’equitat a tot
l’Estat i es gestionarà des de cada govern autònom, que n’és
l’administració competent. (Es calcula que el 75 % dels serveis
socials existents a Catalunya són per atendre persones en situació
de dependència.)
5