PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Sobre La Recollida De Residus I

proposta de resolució sobre la recollida de residus i la neteja dels espais de contenidors xavier matilla ayala portaveu del grup municipa

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Sobre la recollida de residus i la neteja dels espais de contenidors
XAVIER MATILLA AYALA portaveu del Grup Municipal Terrassa en Comú
(TeC), d’acord amb allò que estableixen els articles 57.4 i 73 del
Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Terrassa, presenten la
següent proposta de resolució al Ple d’aquesta Corporació:
A causa de les queixes formulades per veïns i associacions de veïns,
respecte a l'estat de la recollida dels residus i la neteja dels
contenidors de les escombraries que es fonamenten en les causes:
Tenim zones i barris bruts i plens de brossa, les bateries de
contenidors són punts de brutícia constant i les queixes veïnals no
paren de créixer. És un problema a tota la ciutat. El sistema de
recollida, sobretot des de fa uns tres anys, ha degenerat fins a un
punt que no és capaç de mantenir la ciutat en condicions de neteja.
Els veïns veuen com les seves queixes no són resoltes per
l’administració.
Tenim un sistema de recollida d’Eco-Equip que es reactiu. Actua sota
comanda. No té un projecte global i en aquests moments té un greu
problema estructural incapaç d’afrontar els reptes actuals. Els veïns
ens troben que fan una queixa darrera d’una altre, i el que passa és
que Eco- Equip passa a netejar el lloc concret en el moment concret i
aquí es queda la cosa, no es va a l’arrel del problema per donar
solucions. L’Ajuntament espera a que es generi la incidència i vagi
creixent sense posar més remei que el de la neteja puntual. Es tracta
d’analitzar perquè passa això i promoure solucions, el propi model de
recollida hauria d’evitar que es reproduïssin aquestes situacions, ja
sigui augmentant freqüències, ampliant o creant noves bateries de
contenidors, etc... Des de fa tres anys la situació s’ha agreujat amb
el canvi de comandaments, la manca de recursos mecànics i de personal,
i de manca d’objectius professionals que intenti afrontar el problema
d’una forma integral. La manca d’aquests recursos no justifica el grau
d’ineficàcia actual, per tant, el problema s’ha agreujat i la
incapacitat de resposta s’ha reforçat.
Com és possible, que contenidors estiguin trencats dies i dies, sense
que ningú ho resolgui, contenidors d’envasos i matèria orgànica
totalment desbordats i el terra ple, que els contenidors d’envasos i
orgànica no es netegin i facin pudor, o sigui, ningú veu el renta
contenidors operatiu, que els mobles estiguin abandonats dies i dies
amb entorns bruts i voreres ocupades. Que alguns operaris barregin
residus al dipositar-los en els camions de recollida, fet que al marge
de la mala imatge a la ciutadania i generar el desànim, augmenta el
nivell d’impropis i agreuja els resultats de la recollida selectiva.
Els caps de setmana hi ha un empitjorament clar en les bateries de
contenidors, ja sigui perquè la ciutadania llença més residus i/o
perquè disminueix la freqüència de recollida. Aquest tema, el
problema, està detectat i s’ha de tenir previst i donar una solució.
Encara més quan el cap de setmana el telèfon d’incidències d’Eco-Equip
no està operatiu, fet que deixa al ciutadà sense eines directes per
resoldre el tema ràpidament, només queda l’opció de trucar a la
policia via denuncia.
Sabem que hi ha ciutadans i ciutadanes incívics i que generen brutícia
i mals comportaments. El que cal veure és que aquest fet és part del
problema i no l’únic problema. La ciutadania de Terrassa és més
incívica que fa 4 o 5 anys? La sensació que tenim és que, en part,
l’incivisme es vol fer servir d’excusa per a evitar fer autocrítica en
la millora del model de gestió dels residus i del funcionament de
l’empresa municipal Eco-Equip. Cal anar al fons del problema, perquè
avui Eco-Equip, té un problema estructural que abans no tenia? Perquè
no s’han derivat recursos tècnics i mecànics, així com de personal?
Cal reforçar les campanyes cíviques amb la ciutadania a l’hora de
dissenyar-les, cal millorar la senyalització i retolació dels serveis,
cal aprofitar els recursos de les entitats ciutadanes amb criteris de
corresponsabilitat, fer i promoure xerrades de conscienciació, ampliar
les accions a les escoles per a educar als ciutadans del futur, perquè
siguin millors i amb les entitats cíviques de la ciutat perquè
participin en els processos i es comprometin. Però quedar-nos en una
actitud auto justificativa de que som incívics no soluciona
absolutament res. A la ciutadania a més de demanar-li compromís cívic
i corresponsabilitat, cal que els serveis municipals funcionin
correctament, tant Eco-Equip responsable de la gestió, com dels
serveis d’inspecció i sanció a l’hora d’actuar contra l’incivisme.
Tota la ciutadania sap (o no), que els mobles, matalassos etc... s’han
de treure els dies i hores indicades pel servei d’Eco-equip. Però, el
model, no acaba de funcionar, doncs la gent treu els mobles als
contenidors quan els hi va millor, ja sigui o per incivisme o per
desconeixement. Resultat: els carrers plens de mobles vells cada dos
per tres.
Criteri de distribució de contenidors esta adulterat: és un aspecte
difícil i de solució complexa, ja que tothom vol els contenidors a
prop, però ningú a la porta de casa seva... Per a evitar queixes dels
veïns i/o comerciants les bateries es reubiquen a davant de solars
buits o es concentren en bateries mes grans. L’Ajuntament pretén
minimitzar les queixes puntuals dels veïns que tenen el contenidor al
davant de casa seva, en part no és mala idea, el problema neix quan
aquest criteri s’imposa per davant d’altres importants, com el de
tenir una bona cobertura de la demanda, distància, un correcte
repartiment dels contenidors en una mateixa zona... Els solars buits
són on són i no té perquè ser la millor ubicació possible. Aplicant
aquest criteri de manera primordial, tenim un model de distribució de
bateries desdibuixat i condicionat, segons les ubicacions dels solars
buits, que a vegades no coincideix amb les necessitats de demanda en
la recollida de residus, generant per tant punts de bateries
col·lapsades o infrautilitzades. A més, ens trobem que els solars
poden convertir-se en un abocador paral·lel als contenidors, generant
espais de brutícia i rates. La falta de freqüència de neteja dels
contenidors fa que aquets desprenguin males olors, especialment en les
èpoques de calor. Tal com dèiem, el problema és que moltes vegades el
renta contenidors no surt, ni apareix durant mesos, ja sigui, per
manca de vehicles o per manca de personal, la qüestió, és que els
contenidors estan bruts i deixats.
O posen els contenidors davant els passeigs, dificultant el pas dels
vianants i deixant lleig el passeig natural, com passa al Passeig
Lluis Muncunill. O l’Avinguda Barcelona tots els contenidors en l’eix
central obligant als veïns a creuar el carrer perillosament, quan els
contenidors haurien d’estar posats a les dues bandes (eix central i
costat vorera) amb l’objectiu d’afavorir la recollida selectiva i
atendre als criteris tècnics que el mateix Ajuntament incompleix.
La posada en marxa de la recollita lateral de residus, hauria de
permetre racionalitzar i millorar las recollida, sobretot perquè és un
model més que aplicat a molts municipis. Amb contenidors més grans i
amb menys bateries. S’incrementa la distància entre les bateries i
obliga als veïns ha fer recorreguts majors a l’hora de fer l’aportació
de les diferents fraccions. Aquest fet no ajuda gens a promoure la
recollida selectiva i sobretot perquè aquesta distància més que a
respondre a criteris tècnics, només intenta resoldrà els dèficits de
la mateixa empresa Eco-Equip, davant de la manca de recursos i
deficiències. A la vegada que alliberà recursos humans de la empresa
Eco-Equip per a millorar la neteja de la ciutat. Aquest increment en
la neteja no s’ha notat. El que troben es que la ciutat esta igual que
abans.
La recollida lateral no té cap problema en la seva aplicació, se
suposa que ha de ser una millorà del servei, però la seva aplicació no
s’ha fet correctament atenen a criteris tècnics, sinó atenen només als
dèficits i necessitats del servei i de l’empresa, per tant, s’ha
aplicat sense atendre a les necessitats de la ciutadania, apropant-li
el sistema amb l’objectiu de millorar la recollida selectiva i la
neteja dels entorns dels contenidors. Per Alguns dels criteris
aplicats semblen més, l’intent d’evitar problemes amb els comerciants,
que criteris de racionalitat i accessibilitat de la ciutadania.
Problema, que no s’ha complert cap dels dos objectius, ni de millorar
la neteja, ni la recollida selectiva. La limitació de posar els
mitjans necessaris atenen a les necessitats de la ciutadania, s’han
contraposat, com dèiem, als interessos de l’empresa i els seus
problemes de recursos i sobretot, de greus problemes estructurals que
impedeix prendre determinades decisions que garanteixin la millorà de
la gestió i funcionament.
La ciutadania de Terrassa, és diferent de la resta de municipis on
aquest sistema s’està aplicant? Per què tenim tants problemes en la
seva aplicació? El problema no està en la ciutadania, sinó en qui
l’està aplicant i els problemes greus que té en la gestió i de no
dotar dels recursos necessaris a la seva aplicació, i sempre fer-ho a
mitges.
I volem aclarir, que creiem en el sistema públic de gestió com el que
tenim, que hi ha més la sensació que hi ha un objectiu de
carregar-se’l per part de l’equip de govern, que no d’anar al fons del
problema i fer una veritable aposta pel servei públic en quan a
professionalitat i transparència així com de dotació de recursos.
Per tant, tenim un problema de gestió, de la forma en com es gestiona
el servei de recollida del residus. Sí, de com es gestionen aquests
recursos. Que no son falta de recursos financers o humans. Cal que
l’Ajuntament reconegui el problema, és la primera pedra per avançar.
No es tracta de manca de recursos de personal i de recursos econòmics,
o d’augmentar la taxa de Residus i incrementar la partida
pressupostària d’Eco-Equip i quedar-nos aquí, cal millorar també la
gestió, l’eficiència i el model de recollida. Mirem models de
recollida en ciutats on funcioni amb un nivell pressupostari similar o
inferior, potser hi ha ciutats que ho fan bé sense la necessitat
d’incrementar brutalment els impostos als ciutadans...
Per tot això proposem lo següent :
ACORDS :
1.
Revisar la distribució de les bateries de contenidors de recollida
de residus, d’acord als criteris de racionalitat, de distància, de
concentració de veïns en la zona, de no travessar els carres i
avingudes per dipositar la brossa d’escombraries. I posicionar-les
en funció dels criteris esmentats.
2.
No posar les bateries en les zones de passeig. I salvaguardar els
espais d’ interès públic per a tothom. Per això, es re ubicaran el
contenidors de :
a.
Els contenidors de recollida posterior que taponen el passeig
Lluis Muncunill, donant-li un aspecte poc acollidor.
b.
Els contenidors grans de recollita lateral, que estan posats a
sobre el passeig central de la Avda. Barcelona.
3.
Incrementar les freqüències de buidatge dels contenidors de
recollida selectiva als barris. Tant de l’orgànica, com la de
cartons, envasos lleugers...
4.
Incrementar les freqüències de neteja dels contenidors, per evitar
les males olors i la brutícia a dins dels contenidors.
5.
Establir els caps de setmana un telèfon d’urgència d’avisos per
casos de brutícia.
6.
Realitzar campanyes de civisme i de promoció de la selecció de
residus i consum responsable en origen. Aquestes campanyes seran
constants i continuades. Amb l’objectiu de destinar a prop d’un
euro per habitant i any, vist com a una inversió no com a una
despesa.
7.
Revisar i actualitzar la gestió del sistema de neteja i recollida
dels residus que comporti una racionalització de los recursos, una
millora en la gestin, un increment en la neteja de la ciutat y en
un increment en la selecció en origen, i per tant, en una reducció
de rebuig que portem a l’abocador.
8.
Cal revisar la gestió de l’empresa municipal, amb l’objectiu de
garantir una major eficiència i professionalitat, més exigència i
control per part de l’Ajuntament. Generar els mecanismes de
control i qualitat que garanteixen un millor funcionament.
Dotar-la dels recursos tècnics i de personal necessaris per a
garantir la seva tasca amb la màxima exigència i rigor.
9.
Cal treballar amb la ciutadania, i sobretot les seves entitats
cíviques per a dissenyar les millors formes d’actuació i
utilització de recursos, de les mateixes. Ajuntament i entitats
han de treballar conjuntament amb els temes d’informació i
sensibilització.
10.
Presentar, esmenar i aprovar amb la màxima celeritat possible el
Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2016 – 2020,
introduint una proposta/esmena que faci referència en els
objectius específics i les accions sobre l’empresa municipal amb
els objectius de millorà del servei i la dotació de recursos
necessaris.
XAVIER MATILLA AYALA
Portaveu del Grup Municipal TeC
4