 Comunicat De Premsa    Resum La

 comunicat de premsa    resum la salut des de la sensibilitat de gènere lucia artazcoz la pràctica biomèdica ha ado

 Comunicat de premsa 
 
Resum
La salut des de la sensibilitat de gènere
Lucia Artazcoz
La pràctica biomèdica ha adoptat tradicionalment un enfocament
inclusiu i limitat de la salut de les dones, restringit només als
aspectes físics.
Aquesta independència dels aspectes biològics i somàtics respecte
d'altres factors, com els socials o els culturals, ha dibuixat una
tendència uniformitzadora de les patologies i una tendència igualadora
de les circumstàncies que experimentaven els homes i les dones davant
dels problemes de salut.
Aquesta aproximació tan limitada ha provocat que moltes dones fossin
diagnosticades incorrectament.
La necessitat d'afrontar amb coherència les malalties patides per
homes i dones implica superar aquesta visió i adoptar un plantejament
més ampli, variat i divers, en què és indispensable la introducció de
la sensibilitat de gènere.
El gènere és un concepte relacionat amb les estructures socials,
econòmiques, culturals i de poder en què ens trobem. Els estudis de
gènere en salut revelen les següents dades:
*
les dones que s'han incorporat al mercat de treball perden moltes
hores de son i fan menys exercici físic que els homes, perquè
l'organització actual dels usos dels temps laborals i personals
encara perjudica les dones
*
les condicions de vida i de treball de les dones, més
desfavorables que les dels homes, provoquen la majoria de les
causes de mort entre les dones.
*
les dones que es dediquen a activitats de cura de persones poden
incórrer en situacions de manca d'immunocompetència, fet que els
atorga un risc més elevat de patir determinades malalties.
El dret a la salut és un dret de tots i de totes. Perquè realment es
faci efectiu cal reconèixer els diferents factors que influeixen en la
salut dels homes i de les dones i ampliar així els enfocaments
parcials que només donen rellevància a diferències de sexe per
explicar les situacions de malaltia.
Introducció
La recerca sobre la influència de les desigualtats en la salut entre
homes i dones comença als anys setanta. En l’anàlisi, la diferència
entre el sexe i el gènere és crucial. Les diferències de sexe es
refereixen a les característiques biològiques i fisiològiques que
defineixen els homes i les dones; les diferències de gènere són les
relacionades amb els rols establerts socialment, comportaments i
activitats que una societat considera apropiats per als homes i per a
les dones. Mentre que les diferències de sexe no canvien
substancialment entre els diferents contextos culturals, les de gènere
poden variar molt.
Recentment es planteja la necessitat d’integrar dos discursos, el
procedent del paradigma biomèdic i el sociològic.
*
El primer, centrat en les diferències de sexe, parteix dels
trastorns de salut i examina les diferències en la incidència, els
símptomes, la resposta al tractament o el pronòstic de les
malalties, i oblida sovint l’entorn psicosocial on viuen les
persones, que interacciona amb els aspectes físics per determinar
les diferències en la salut entre els dos sexes.
*
Contràriament, l’abordatge sociològic examina les diferents
condicions de vida de les dones i dels homes i la relació amb la
salut.
L’assistència sanitària hauria de tenir en compte tant les diferències
biològiques que expliquen les diferents malalties, els símptomes, la
resposta al tractament o el pronòstic entre els homes i les dones, com
les derivades de l’accés desigual als serveis sanitaris o de l’esforç
diagnòstic i terapèutic inferior en les dones. Finalment, aquest
abordatge exigeix també anar més enllà de l’assumpció tradicional que
les qüestions de gènere són només cosa de dones si vol ser realment
eficient.
La mirada biomèdica als trastorns de salut
A part de les malalties específiques de cada sexe, com ara el càncer
d'úter o de pròstata, hi ha trastorns de salut no relacionats amb els
sistemes reproductius que també tenen patrons diferents segons el
sexe. Per exemple, la malaltia coronària en edats joves afecta més els
homes. Però fins i tot en els trastorns en què les diferències
biològiques són responsables en gran mesura dels diferents patrons
entre homes i dones, hi intervenen les diferències de gènere. A més,
en trastorns com la salut mental o en els comportaments relacionats
amb la salut, com ara el tabaquisme, el consum d’alcohol o les
conductes de risc, les diferències de gènere són la principal raó de
la situació diferent entre els homes i les dones.
*
La salut reproductiva
La planificació familiar de qualitat així com els serveis obstètrics
han tingut una gran importància, perquè han permès les dones de viure
de forma saludable. Però les dones del nostre entorn encara pateixen
problemes relacionats amb la salut reproductiva. Per això calen
polítiques eficaces per prevenir els embarassos no desitjats, per
exemple, amb la millora de l'accessibilitat als mètodes
anticonceptius, l'accés gratuït a la píndola de l'endemà, així com
introduir, amb caràcter obligatori, l'educació sexual als programes
escolars.
*
La infecció pel VIH/Sida
Globalment, l'epidèmia és masculina, hi ha més homes que dones
afectats, però la infecció creix més ràpidament entre les dones,
sobretot per contagi per via heterosexual. A part de les raons
biològiques, també hi ha també diferències de gènere que expliquen el
diferent risc d’infecció pel VIH entre dones i homes. Les
transformacions socials pel que fa a rols sexuals tradicionals, la
generalització dels mètodes anticonceptius que permeten les dones de
deslligar la funció reproductiva i la sexualitat, i els avenços en la
igualtat de gènere en les relacions de parella han portat grans canvis
en els hàbits sexuals i reproductius de la població. Tot i així,
encara hi ha uns condicionaments socials que fan que moltes dones no
expressin obertament les seves necessitats i preferències sexuals i
que anteposin l’amor romàntic i l’entrega incondicional a la parella a
la protecció i la cura de la salut.
*
La salut mental
Hi ha diferències significatives en els patrons i els símptomes
relacionats amb la salut mental entre els homes i les dones que varien
segons l’edat. Les raons dels diferents patrons en els trastorns de
salut mental entre els homes i les dones són biològiques i socials. Un
bon nombre d’estudis documenten la influència de les diferències
basades en el gènere. Per exemple, les adolescents tenen menys
autoestima en comparació amb els nois, i l’ansietat relacionada amb la
imatge corporal s’associa amb el risc de depressió i de desordres de
l’alimentació. D’altra banda, la socialització dels homes, que implica
no expressar les emocions i ser dependents de les dones en molts
aspectes de la vida privada, podria contribuir a l’ansietat quan han
d’afrontar situacions de pèrdua de la parella.
*
Les malalties cardiovasculars
Des de fa dues dècades se sap que hi ha diferències en la freqüència i
la gravetat en la cardiopatia isquèmica segons el sexe. Es presenta
més tard en les dones i els símptomes són diferents als dels homes.
Malgrat que a partir de la menopausa la seva incidència és similar en
ambdós sexes, en la pràctica clínica i en l’imaginari col·lectiu
encara es manté com a patró de la malaltia els homes de mitjana edat.
Així, tot i que aquesta és una de les causes de mortalitat principals
entre les dones, aquesta percepció equivocada que és una malaltia
d’homes fa que les dones no es considerin en risc i no reconeguin els
símptomes de l’infart de miocardi. A més, l’atenció sanitària avui és
més efectiva per als homes.
*
Els comportaments relacionats amb la salut
Les normes de gènere proporcionen l’explicació social dels patrons de
comportaments relacionats amb la salut lligats al sexe. En general,
parlar de gènere i salut significa fer-ho de dones i salut, amb la
qual cosa no es posen en evidència els lligams entre la masculinitat i
els comportaments de risc. A primera vista, la masculinitat sembla un
factor promotor de la salut, ja que ofereix l’accés a un ampli ventall
de recursos. Però el desenvolupament d’una identitat masculina
heterosexual generalment implica assumir riscos per a la salut, com
els riscos d'accidents de treball o els comportaments de risc per tal
de provar la seva masculinitat. La implicació de la masculinitat per a
la salut mental també rep cada cop més atenció. Créixer com a home fa
que molts es vegin forçats a ser durs i a no desenvolupar el seu
potencial emocional. La incapacitat per identificar les pròpies
febleses pot ser la causa de la manca d’atenció als missatges de
promoció de la salut o de no consultar els professionals sanitaris
quan tenen problemes de salut.
*
L'envelliment
Les malalties que afecten els homes i les dones grans són bàsicament
les mateixes. Tanmateix, la freqüència, les tendències i els tipus
específics d’aquests trastorns són diferents i les desigualtats de
gènere expliquen en gran mesura aquestes diferències. Els trastorns de
salut responsables de la major part de la mortalitat entre les
persones grans comencen amb experiències i comportaments en edats
joves. Fumar, abusar de l’alcohol, l’obesitat, la pobresa, la
violència, els accidents o els riscos laborals de la joventut porten a
patir problemes de salut en edat avançada. Atès que els patrons de
gènere en una determinada societat influeixen en el grau en què dones
i homes estan exposats a aquests riscos, també influeixen en les
diferents maneres d’emmalaltir.
La visió sociològica: una mirada a les condicions de vida
Els papers dels homes i de les dones i les desigualtats en les
relacions de gènere comporten pautes d’exposició als riscos diverses,
i que hi hagi diferències en l’accés i la utilització de la
informació, l’atenció i els serveis de salut. Aquestes diferències
tenen repercussions en la salut.
*
Gènere i treball
Tot i que les dones comencen a ocupar llocs de treball tradicionalment
masculins, el mercat laboral presenta encara una clara segregació de
gènere. La segregació ocupacionals com a resultat de les actituds
culturals i socials respecte d’allò que constitueix el treball masculí
o femení varia en extensió d’un país a un altre i segons l’ocupació.
Les dones es concentren sobretot en les professions feminitzades com
la sanitat, l’ensenyament i la neteja (segregació horitzontal), on
paral·lelament romanen en categories més baixes que els homes
(segregació vertical). És important ressaltar que, segons l’OIT, les
dones que trien ocupacions tradicionalment masculinitzades, com ara el
dret, les tecnologies de la informació i comunicació, la informàtica i
l’enginyeria, afronten sovint riscos com l’aïllament, un accés limitat
a models de comportament femenins i assetjament sexual.
La salut laboral de les dones
En general, no hi ha grans diferències de sexe quant a la resposta
biològica als riscos físics, químics o biològics, però els riscos
laborals de les dones han estat tradicionalment infravalorats perquè
els estàndards de salut i de seguretat han estat basats en models
masculins. La segregació horitzontal i vertical del treball determina
l’exposició a riscos diferents per part d’homes i de dones. Ells estan
més exposats als riscos tradicionals de seguretat i higiene
relacionats amb els accidents de treball i les malalties
professionals, però elles tenen més riscos de naturalesa psicosocial.
D’acord amb la III Enquesta Europea de Condicions del Treball (2000),
el treball de les dones és més monòton, amb menys participació en la
planificació, més exigències, més assetjament psicològic i sexual,
salaris inferiors, més contacte amb el públic, menys perspectives de
promoció, més atur i més precarietat laboral. Totes aquestes
característiques dibuixen un entorn psicosocial més advers per a
elles. Lamentablement, les polítiques de salut laboral no consideren
aquests riscos i es continuen centrant en els accidents de treball a
partir d’un estereotip de treball masculí basat, com fa anys, en
l’exposició a riscos físics centrats en la indústria i la construcció
i limitades pràcticament als accidents laborals.
El treball domèstic
Però a més dels riscos propis del treball remunerat, l’anàlisi de la
salut laboral amb perspectiva de gènere ha de considerar el treball
domèstic.
Molts homes i moltes dones volen tenir un treball remunerat
satisfactori i una vida familiar feliç. Tanmateix, per a moltes dones
aquesta aspiració és molt difícil, ja que continuen sent les
responsables principals de les tasques domèstiques. Per tant, sovint
han de triar entre el treball remunerat i la família, o han de donar
prioritat a una opció per sobre de l’altra en algun moment de la vida.
Els homes semblen capaços de tenir-ho tot més fàcilment, però
generalment la seva participació en les tasques de la llar no és, ni
de bon tros, igual a la de les seves parelles. Així, una de les
característiques més rellevants del nostre sistema de benestar és el
baix nivell de desmercantilització i de desfamiliarització. És a dir,
la família (principalment les dones) a Catalunya és, avui, la font
principal d’assistència de la ciutadania.
Les desigualtats de gènere en el treball domèstic tenen conseqüències
sobre la salut de les dones. Alguns estudis evidencien l’impacte
negatiu de la doble jornada sobre diferents indicadors de salut en les
dones, però cap associació entre els homes. A més, s'ha documentat que
aquest efecte es limita a les treballadores de classes més
desfavorides. Això suggereix que les dones de classes benestants, quan
intenten compaginar la vida laboral i la familiar, poden pagar els
recursos necessaris per fer-ho, mentre que les menys privilegiades
sembla que financen la conciliació amb la seva pròpia salut.
*
La violència contra les dones
La violència contra la dona en la parella s’origina en les relacions
de poder desiguals entre dones i homes. Actualment, la violència
contra la dona en la parella és un dels problemes de salut pública més
importants. Les conseqüències d’aquesta violència contra les dones són
molt àmplies i influeixen en tots els àmbits de les seves vides, la
seva salut i la de les seves criatures i a més s’estenen al conjunt de
la societat. Pel que fa a la salut física, és causa de lesions
traumàtiques (des de talls i hematomes a lesions greus que poden
causar incapacitat permanent com la pèrdua de la visió o de
l’audició), d’embaràs no desitjat, dolor pelvià crònic, hipertensió o
cefalàlgies. Quant a la salut mental, les dones maltractades presenten
símptomes que van des de l’ansietat, l’insomni o la baixa autoestima
fins a la depressió clínica o la síndrome d’estrès posttraumàtic. La
pitjor conseqüència dels problemes de salut produïts per la violència
contra les dones és la mort.
Les desigualtats de gènere en l'assistència sanitària
El biaix de gènere es defineix com el plantejament erroni d’igualtat o
de diferències entre homes i dones –en la seva naturalesa,
comportaments i/o raonaments– que pot generar una conducta desigual
als serveis sanitaris (incloent-hi la recerca) i és discriminatòria
per a un sexe respecte de l’altre. Els serveis sanitaris i la recerca
en salut poden esbiaixar-ne la pràctica assumint erròniament que la
situació de salut de les dones i dels homes i que els seus factors de
risc són similars quan no ho són o, alternativament, presumint que són
diferents quan són iguals. Així, molts estudis biomèdics s’han basat
en mostres formades exclusivament per homes i han generalitzat els
resultats a les dones, com si la història natural de la malaltia i la
resposta al tractament fossin les mateixes.
Biaix de gènere als assaig clínics
El debat sobre l’exclusió sistemàtica de les dones dels assaigs
clínics comença als anys noranta. Amb l’argument de prevenir el risc
potencial de dany fetal hom les ha pogut perjudicar més que no pas
protegir. Una revisió recent sobre el biaix de gènere als assaigs
clínics publicada a mitjan dècada dels noranta es mostra pessimista
sobre la millora de l’equilibri del nombre de dones i d’homes i
l’aplicació de l’anàlisi de resultats específics per sexes.
Biaix de gènere en l'esforç terapèutic
La recerca sobre el biaix de gènere en l’esforç terapèutic se centra
en l’accés als hospitals per la mateixa necessitat, la comparació dels
temps d’espera des dels primers símptomes fins a la recepció d’atenció
sanitària, els tipus de tractaments i el consum i la despesa de
medicació per sexes. També inclou la sobreprescripció de teràpies en
problemes de salut més freqüents o exclusius de les dones.
Polítiques contra les desigualtats de gènere en la salut
La incorporació de la perspectiva de gènere és un procés tant tècnic
com polític que exigeix introduir canvis en les cultures
d’organització i en les mentalitats, així com en els objectius, les
estructures, l’assignació de recursos, etc. Exigeix canvis en
diferents àmbits dins de les institucions, en l’establiment de
programes, elaboració de polítiques, planificació, execució i
avaluació.
Incorporació de la perspectiva de gènere al sistema sanitari
La recerca, les intervencions, les reformes dels sistemes sanitaris i
les polítiques i programes de salut han de considerar el gènere des
del començament. Les àrees de millora per assolir aquests objectius
són:
1. Millora del coneixement sobre les diferències de gènere en l’estat
de salut i en les necessitats d’assistència sanitària.
És important que les estadístiques oficials incloguin evidència dels
homes i de les dones. Si no és així, serà impossible el
desenvolupament de polítiques de promoció de la salut que reflecteixin
la profunda divisió de gènere de la vida quotidiana de les persones.
2. Incorporació del sexe i del gènere en la recerca mèdica.
Els estudis que no inclouen un nombre suficient de dones i d’homes no
són prou rigorosos, ja que la generalització dels resultats és
limitada. Per tal d’avançar en l’eliminació del biaix de gènere als
assaigs clínics i a la recerca en salut en general, les institucions
financeres haurien de valorar la incorporació i el manteniment de
dones a les poblacions d’estudi i els editors i avaluadors de revistes
científiques haurien d’incorporar el requisit de presentació dels
resultats estratificats per sexes i/o una anàlisi de gènere.
3. Bones pràctiques en l’assistència sanitària sensible a les
desigualtats de gènere.
Els professionals sanitaris han de poder reconèixer els diferents
símptomes i la història natural de les malalties de les dones i dels
homes. També els qui treballen als serveis d’urgències i a l’atenció
primària han de ser formats per tractar amb sensibilitat problemes com
la violència de gènere.
4. Introducció de la perspectiva de gènere als plans de salut.
La perspectiva de gènere als plans de salut s’ha d’incorporar en la
descripció de l’estat de la situació, en la formulació dels objectius,
en les activitats per assolir-los i en l’avaluació dels resultats, ja
que, ateses les diferències de gènere en els factors de risc, la
història natural de les malalties i l’atenció sanitària, podria
succeir que els objectius assolits fossin diferents segons el sexe.
Incorporació de la perspectiva de gènere en la salut laboral
1. Perspectiva de gènere en les polítiques de salut laboral.
Les polítiques de salut laboral n’han d’ampliar l’abast, i passar de
centrar-se de forma pràcticament exclusiva en els accidents de treball
a considerar riscos de naturalesa ergonòmica i, sobretot, psicosocial.
A més, la perspectiva de gènere implica introduir-hi també el treball
domèstic i la compaginació de la vida laboral i familiar amb una
sensibilitat que tingui en compte els possibles efectes adversos de
moltes mesures que continuen assumint que la responsabilitat del
treball domèstic roman en la dona i únicament busquen facilitar-l’hi
amb efectes secundaris no considerats (per exemple, el treball a temps
parcial amb menor salari, pitjors condicions de treball i menys
perspectives de promoció).
2. La perspectiva de gènere en l’àmbit de les empreses.
Les empreses estan obligades a dur a terme avaluacions de riscos i els
plans de prevenció corresponents. La manca de la perspectiva de gènere
és una més entre les múltiples limitacions d’aquestes activitats que
habitualment se centren en els riscos relacionats amb la seguretat i
la higiene.
3. Recerca i sistemes d’informació.
S'hauria d'incloure com a criteri l’existència de sensibilitat de
gènere als projectes que financen. D’altra banda, els sistemes
d’informació que avui es limiten pràcticament als accidents de treball
i a les malalties professionals haurien d’ampliar-ne l’abast per
recollir els problemes reals de la població treballadora en general i
de les dones en particular i desagregar les estadístiques
sistemàticament pel sexe.
4. Participació de les dones.
Les dones estan poc representades tant a l’àmbit de govern i sindicats
com als àmbits de decisió dins de les empreses. Cal que estiguin més
ben representades i implicades en tots els processos relacionats amb
la protecció de la salut de la població treballadora. Les opinions de
les dones, les seves experiències, els seus coneixements i les seves
habilitats han de quedar reflectides en la formulació i l’elaboració
de les estratègies de promoció de la salut.
Polítiques de salut de la gent gran
1. Incorporació de la perspectiva de gènere als programes de salut
adreçats a la gent gran
El fet que les dones tinguin més limitacions en termes de poder i
autonomia pot comportar més dificultats per accedir als serveis
sanitaris o socials. S’ha de tenir en compte també la manera en què la
socialització de gènere afecta les capacitats i els comportaments.
2. La recerca i els sistemes d’informació sobre salut i envelliment
Sovint és molt difícil saber entre les persones grans si un problema
de salut és més freqüent o no en un sexe, ja que les dades rarament es
presenten separades per sexes. Fins i tot si ho estan, normalment
falta la sensibilitat de gènere, és a dir, l’anàlisi dels contextos en
què es produeixen les malalties en les dones i en els homes. Els
sistemes d’informació i la recerca sobre la salut de la gent gran han
de superar aquestes limitacions per tal d’entendre les relacions
complexes entre l’envelliment, el gènere i l’edat.
Incorporant el sexe i el gènere en l’agenda de salut
Les polítiques de promoció de la salut han de ser sensibles a les
diferències de gènere en els missatges de salut perquè siguin realment
efectius. Massa campanyes de salut s’adrecen a les dones en el rol de
vetlladora d’altres, mentre ignoren el benestar propi. La majoria
ignora la manca de temps que comporta la compaginació de la vida
laboral i la familiar. Quant a l’assistència sanitària, les dones i
els homes han de ser tractats amb el mateix respecte. Les dones no
poden ser humiliades per comportaments sexistes o perjudicades per
pràctiques discriminatòries com un esforç diagnòstic i terapèutic
inferior. D’altra banda, el disseny dels estudis clínics ha d’incloure
el sexe i el gènere com a variables clau, sempre que sigui apropiat. A
curt termini, això permetrà de donar resposta a alguns buits del
coneixement; a llarg termini contribuirà a millorar la qualitat
assistencial.Finalment, és necessari examinar el potencial de les
polítiques socials i econòmiques per reduir les desigualtats de gènere
en la salut.
8