coneguem observatori de l’ebre 8 observatori de l’ebre ----------------------- introducció l’observatori de l’ebre va ser fundat p

Coneguem Observatori de l’Ebre
8 Observatori de l’Ebre
-----------------------
INTRODUCCIÓ
L’Observatori de l’Ebre va ser fundat per la Companyia de Jesús a
principis del segle XX, amb el propòsit d’estudiar els fenòmens físics
d’interacció entre el Sol ¡ la Terra. Es troba situat a les afores de
la ciutat de Roquetes, a la comarca del Baix Ebre.
La data de la seva inauguració no fou fruit de l’atzar: la proximitat
en el temps de l’eclipsi de Sol del 30 d’a­gost de 1.905, de caràcter
total a la zona de Roquetes, va ser determinant en l’elecció d’aquesta
data per a la inauguració oficial de l’ Observatori.
Des del seu origen, l’Observatori ha fonamentat el seu treball en dues
ves­sants: d’una banda, l’adquisició de les dades i la mesura dels
paràmetres que ajudin a descriure els fenòmens estudiats; d’altra
banda, la recerca pròpiament dita, sovint a partir de les dades allí
mateix recollides.
Avui dia, l’Observatori desenvolupa la seva tasca en cinc camps
diferents de la relació Sol- Terra: la ionosfera, el magnetisme, la
sismologia, la meteo­rologia ¡ la física solar. Aquestes tres últimes
seccions seran les que se us presentaran al llarg de la visita; no
serà així amb les dues primeres, degut a la pertorbació que podria
crear la nostra presència a prop dels aparells de registre, molt i
molt sensi­bles.
Per a què els investigadors puguin dur a terme el seu treball,
l’Observatori compta amb una Biblioteca per a la seva documenta­ció.
És una de les més importants pel que fa a temes de física de la Terra
de tot l’Estat espanyol, amb més de 40.000 volums.
L’Observatori manté contactes amb centres d’arreu del món. Diàriament
s’envien les dades enregistrades als centres mundials per a què les
distri­bueixin a la comunitat científica inter­nacional, i no és
estrany sentir-hi par­lar en llengües que poden ser del tot
desconegudes per a nosaltres, gràcies a l’intercanvi d’investigadors
amb centres d’Itàlia, Bulgària, Polònia, la República Txeca, Amèrica
del Nord, el Regne Unit...
El seu treball ha estat reconegut tant a nivell internacional com a
casa nos­tra. Així, el 1.987 va rebre del govern de la Generalitat la
Creu de Sant Jordi “per l’alt nivell assolit en l’estudi de la relació
entre l’activitat solar ¡ els fenòmens geofísics”.
Avui dia l’Observatori té projectes d’investigació amb centres de tot
el món, i des del 1.996 té instal·lat un observatori magnètic a
l’Antàrtida. Tot això el fa, igual que quan es va crear, capdavanter
en el camp de la Geofísica.
Per últim, recorda que a l’Observatori hi ha aparells que són molt ¡
molt sensibles. Procura no tocar-los, perquè llavors sortirien
malament les mesures. Vés sempre amb el grup i gaudeix de
l’Observatori ¡ el seu entorn.
Coneguem Observatori de l’Ebre
La Secció Sísmica
La Secció Sísmica neix al mateix temps que l’Observatori. Va ser la
primera estació sísmica de Catalunya i una de les primeres de la
península. Les estacions sísmiques permeten detectar molts tipus de
vibracions a la Terra: terratrèmols, explosions nuclears, moviment del
mar, del vent, etcètera. L’estudi de les ones produïdes pels
terratrèmols ens descobreix la naturalesa de l’interior terrestre.
Aquesta Secció es va crear perquè en aquella època es pensava que
l’activitat solar podia influir en l’aparició de terratrèmols, i
d’aquí el seu estudi tot coincidint amb l’eclipsi total de sol que es
produí a la zona el 1.905. Avui dia sabem que això no és així.
Per què hi ha terratrèmols?
L’ocurrència de la major part de terratrèmols es pot explicar en
termes del que anomenem tectònica de plaques. La part més externa de
la Terra, anomenada litosfera, està formada per diverses plaques molt
grans que es mouen relativament les unes de les altres. En els punts
de contacte entre aquestes plaques es produeixen esforços enormes
sobre les roques, que en trencar-se ori­ginen els terratrèmols.
1
Situa en aquest esquema els noms dels elements més importants que
intervenen en un terratrèmol. (Profunditat de l’hipocentre,
Hipocentre, Falla, Ona sísmica, Escorça terrestre, Epicentre, Línia
isosista).




2
Una estació sísmica consta bàsicament de dues parts: els sensors i
l’enregistrador. Els sensors detecten el moviment del terra a mesura
que es propaga l’ona d’un sisme.
a.
Quants tipus de sensors hi ha en una Estació Sísmica completa?
Perquè?
b.
Quins tipus de moviments detecten?
C
oneguem Observatori de l’Ebre
Actualment a l’Observatori enregistrem les dades sísmiques de dos
esta­cions: L’EROQ i L’EBRE. El primer té els sen­sors situats al peu
del cim Mont Caro, i ens envia la senyal a través d’ones ràdio. El
segon, que podem veure a la fotografia del costat, té els sensors a 7
metres sota el sòl: 3 sensors per al període curt, que enregis­tren el
moviment dibuixant sobre paper, i 3 per al període llarg, que
l’enregistren sobre paper fotogràfic.
3
Compara els sensors antics amb els moderns (foto superior) i escriu:
ANY FUNCIONAMENT
SISTEMA DETECCIÓ ONES
SISTEMA ENREGISTRAMENT
NOM ANTIC
NOM MODERN
Quan es genera un terratrèmol surten de l’hipocentre dues classes
d’ones. Durant el trajecte, les ones es reflecteixen i es transmeten a
cada discontinuïtat de l‘interior de la Terra.
4
a.
Quines són aquestes dues classes principals d’ones? Saps amb
quines es subdivideixen?
b.
L’anàlisi d’aquestes ones ens dona molta informació sobre el sisme
i l’interior de la terra. Quina informació?
c.
A baix tens els dibuixos de diferents tipus de desplaçament.
Esbrina a quin tipus d’ones correspon cadascun i alguna de les
seves característiques.


Coneguem Observatori de l’Ebre
Com es mesura un terratrèmol?
La mesura d’un terratrèmol es pot descriure pels efectes que causa, és
a dir, danys sobre edificis o estructures construïdes per l’home.
Aquesta mesura, molt subjectiva, rep el nom d’intensitat. L’escala
utilitzada a Europa és la MSK, que podeu veure de forma abreujada tot
seguit.
1.
Registrat només pels sismòmetres.
2.
Sentit per poques persones en pisos alts.
3.
Balanceig d’objectes penjats.
4.
Notat per tothom en edificis i per algú a ¡‘exterior. Vibració de
portes ¡ moviment de mobles.
5.
Sentit per tothom dintre i fora d’edificis. Caiguda d’objectes
lleugers, batre de por­tes i lleugers danys en construccions de
tipus A (cases de fang).
6.
Por general. Trencament de vaixella, moviment de mobles pesats.
Danys mitjans en construccions de tipus A i lleugers en B (cases
de totxanes), ¡ esquerdes en el terreny.
7.
Majoria atemorida. Danys greus en construccions de tipus A,
moderats en B i lleu­gers en C (cases d’estructura metàl·lica).
Esllavissaments de terres.
8.
Por i pànic general. Destrucció de les construccions de tipus A,
danys greus en B i moderats en C. Caiguda de murs, esquerdes grans
en el terreny.
I així fins a un nivell d’intensitat 12 que indica destrucció total.
F ixa-t’hi amb aquestes notícies (fictícies):
*
Balaguer: El Manel es va treure els auriculars mentre es
preguntava si la cadira havia vibrat de veritat o no.
*
El Vendrell: Va haver-hi petites esquerdes als camps de cultiu.
*
Falset: En Joan i en Pere es van mirar quan van notar el moviment
del terra mentre passejaven.
*
Gandesa: “No has sentit com s’ha mogut el terra?” “No”, contestà a
la mare el Xavier, quan va tornar a casa.
*
Igualada: “Perquè es baten les portes si no hi fa vent?” va
preguntar-se en Josep.
*
Les Borges Blanques: Unes botelles d’oli d’un litre van caure d’un
armari.
*
Lleida: Les portes de ca l’Anna van vibrar igual que quan passa el
tren.
*
Manresa: Es va fer silenci a la sala quan els congressistes van
notar que la pantalla es movia.
*
Montblanc: El piano de l’escola de música es mogué del lloc,
trepitjant el peu del professor.
*
Tarragona: La vaixella de la Maria es va trencar.
*
Tàrrega: Va caure una ampolla del prestatge i va ferir en Miquel.
*
Valls: Tothom va sortir al carrer atemorit. No va haver-hi
destrucció de cap edifici però els d’estructura metàl·lica van
patir danys lleugers.
5
a.
Després de llegir aquestes notícies. Podries dir a quina capital
de comarca situaries l’epicentre?
b.
Coneixes alguna altra escala de mesura de terratrèmols?
Coneguem Observatori de l’Ebre
La Secció Meteorològica
La meteorologia és la ciència que estudia el temps atmosfèric, és a
dir, el conjunt de fenòmens que es produeixen a l’atmosfera des de
nivell de terra fins a poc quilòmetres d’alçada.
Aquesta secció va començar amb el mateix Observatori, ja que l’energia
que indueix la creació dels processos meteorològics (més o menys
calor, la pluja, els núvols,...) prové del Sol, i segons la posició
relativa amb la Terra tindrem l’aparició amb més probabilitat d’uns o
altres fenòmens.
Actualment l’Observatori forma part de la xarxa de llocs d’observació
de l’Instituto Nacional de Meteorología. Cada tres hores es fa un
comunicat meteorològic. La utilització conjunta de dades de molts
observatoris permet conèixer com evolucionarà el temps al llarg dels
dies.
6
Escriu la diferència que hi ha entre clima i temps meteorològic.
Quins fenòmens estudia la Secció Meteorològica de l’Observatori de
l’Ebre?.
Per a que les dades recollides en diferents observatoris puguin ser
comparades, aquestes estacions han de seguir un criteri estàndard.
Així les casetes meteorològiques que contenen els diferents
instruments segueixen uns criteris comuns.
7
Descriu breument les característiques tècniques de les casetes
meteorològiques i el seu perquè.

1 SOSTRE
2 PERSIANES
3 TERRA
4 VENTILACIÓ
5 PORTA
6 ALÇADA TERRA
7 COLOR
Coneguem Observatori de l’Ebre
8
Escriu el nom de quin o quins instruments utilitzaries ¡ què mesuren
en concret sobre les diferents variables meteorològiques.
Pluja:
Humitat:
Temperatura:
Vent:
Pressió:
Radiació Solar:
9
Aquí tens l’esquema d’un anemòmetre. Escriu les seves parts principals
¡ explica el seu fun­cionament:





10
Considera el termograma següent:

Digues quines son les temperatures màxima ¡ mínima diàries ¡ la
mitjana diària ¡ setmanal.
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
T. màx.
T. mín.
T.M. diaria
T.M. Setmanal:
Escriu amb quines escales es mesura la temperatura
Coneguem Observatori de l’Ebre
11
Respon a aquestes qüestions:
a.
El dia 29 de març de 1.995, a la població de La Sénia es va
enregistrar un cop de vent de 42,3 m/s. Quants Km/h. representa?
b.
Calcula la quantitat d’aigua (en mm3, cm3 ¡ dm3) que has recollit
en un pluviòmetre de 100 cm2 de superfície d’entrada si has
mesurat 30 mil·límetres de precipitació.
c.
En Pere ha anat a la platja ¡ tenia molta calor. Quan ha mirat el
termòmetre marcava
102.20 Fahrenheit. Quant mesuraria amb Celsius ¡ Kelvin?
Recorda: Tc= 100·(Tf – 32) / 180 = Tk – 273,15
12
Recull i analitza les dades que et demanen a continuació.
Omple el butlletí meteorològic següent a partir de les dades
obtingudes dels aparells de l‘es­tació meteorològica.
BUTLLETÍ METEOROLÒGIC
Com podem saber el temps que farà demà?
Segons com es comportin les diferents varia­bles mesurades, podem
provar de predir quin temps farà demà. Així:
Pressió atmosfèrica: si està pujant, farà
bon temps; si està baixant, empitjorarà;
si baixa bruscament, hi haurà un
temporal.
Humitat: si puja, farà mal temps; si baixa, el temps serà més sec i
més estable.
Direcció del vent: sí és Llevant o Xaloc, mal temps; si és Ponent o
Mestral, segurament no plourà; si es Tramuntana o Gregal, farà més
fred; si és Migjorn o Garbí, farà més calor.
Núvols: si són cúmuls: si es desfan al matí
millorarà, i si es formen a la tarda caurà
un xàfec; si són cirrus, empitjorarà el
temps; si són estrats, millorarà el
temps.
Hora:
Data:
Temperatura mínima:
ºC
Temperatura màxima:
ºC
DADES ACTUALS
Temperatura:
ºC
Humitat:
%
Pressió:
hPa
Precipitació:
l / m2
Vent (direcció):
º
Vent (intensitat):
m / s
Tipus de núvols:
D’acord amb les mesures que has pres i les condicions meteorològiques
durant la visita, t’atreveixes a fer una previsió del temps per a
demà?
PREVISIÓ:
Compara-la amb les prediccions dels homes del temps i demà sabràs si
l’has encertat.
Coneguem Observatori de l’Ebre
La Secció Solar
Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna es situa entre l’astre ¡
la Terra, tapant-nos així la seva visió. El 1.905 va haver-hi un
eclipsi de Sol que a la zona de Roquetes va ser de caràcter total.
D’aquí que es fes coincidir la inauguració oficial de l’Observatori
amb aquest esdeveniment. L’instrument emblema de la secció solar és el
telescopi equatorial Mailhat, que està en funcio­nament d’ençà la
inauguració del centre. A més, l’Observatori disposa d’un Heliògraf
Lyot, que actualment es troba fora de servei.
13
Escriu el nom de les tres capes de la part exterior del Sol així com
el procediment per observar els raigs (paper, ull nu) que ens arriben
de cadascuna.



Infrarojos,........%
Llum visible,......%
Ultraviolat,........%
14
a.
Quina d’aquestes capes s’encarrega de fotografiar cadascun dels
telescopis.?
b.
Per què té dos tubs el telescopi equatorial de l’Observatori?
c.
Habitualment els telescopis es situen en llocs enlairats. Perquè?
d.
Escull la paraula adequada:
*
El Sol és l’estrella més (brillant / propera a la Terra / grossa).
*
L’important d’un telescopi és (el diàmetre / la llargada / el
pes).
*
El Sol es troba en estat (sòlid / gasós / líquid).
*
L’edat del Sol és d’uns (5.000 anys / 2.500 anys / 5.000 milions
d’anys).
*
Per observar el Sol hem de (mirar-lo a ull nu /
mirar-lo tancant una mica els ulls /
projectar la seva imatge sobre paper).
Coneguem Observatori de l’Ebre
La cromosfera ¡ la corona només les podem veure durant els eclipsis de
Sol. En canvi, la fotosfe­ra és visible per l’ull humà. No hem de
mirar mai el Sol a ull nu, perquè podríem quedar-nos cecs. Per això a
l’Observatori projectem la imatge del Sol sobre paper ¡ en fem
fotografies.
A baix podràs veure un exemple de les fotografies del Sol que fem a
l’Observatori. Es corresponen amb la capa anomenada fotosfera. La
característica més important d’aquesta capa es l’a­parició de taques
solars.
15

a.
Què son les taques solars?
b.
Son sempre les mateixes?
c.
Quina vida tenen?
16
Aquestes taques poden originar explosions que envien partícules
perilloses. Arribar des del Sol a la terra els hi costa 2 ó 3 dies.
Però:
a.
Quant de temps necessita la llum de l’explosió en recórrer els 150
milions de quilòmetres que separen el Sol de la Terra?.
b.
Compara els temps i extreu totes les conclusions possibles.
Dia a dia, el personal de l’Observatori fa un recompte de les taques,
individuals ¡ en grups, que apareixen sobre la superfície solar,
trobant el que s’anomena nombre de Wolf. Aquestes dades s’envien a un
centre que s’encarrega de recollir els nombres de Wolf de tots els
observatoris mun­dials. Així s’obté un nombre que dóna idea de
l’activitat solar: a més taques, major activitat, amb els canvis que
això provoca a la Terra. D’aquí la importància de seguir amb atenció
l’evolució de la superfície del Sol.
Coneguem Observatori de l’Ebre
17
a.
Imagina’t que comences a treballar a l’Observatori. En quina de
les seccions t’agradaria investigar? Per què?
b.
Redacta una carta amb llengua estrangera a científics de tot el
món, comunicant la importància de les investigacions que fas a
l’Observatori.
c.
Fes el mateix dient com poden afavorir aquestes investigacions la
vida de l’home.
18
Al llarg de la visita has observat una estació automàtica de mesura de
la contaminació ambien­tal. Respon.
a.
Quins elements s’encarrega de detectar?
b.
Escriu la reacció química en que algun d’aquests elements provoca
la pluja àcida.
ALGUNES DADES D’INTERÈS
Vols saber algunes de les dades meteorològiques extremes que s’han
mesurat a l’Observatori de l’Ebre durant la seva història?
Temperatura màxima:
43 ºC (7 de juliol de 1.982)
Temperatura mínima:
- 6.4 ºC (11 de febrer de 1.956)
Cop de vent màxim:
159 Km/h (7 de març de 1.983)
Any més plujós:
1.971, amb 1.054 litres recollits
Any menys plujós:
1.978, amb 251 litres recollits
Dia més plujós:
16 de setembre de 1.943, amb 265 litres en 24 hores

  • TAULA DE DIÀLEG PER A LA PREVENCIÓ DELS
  • INTEGRATED SAFEGUARDS DATASHEET RESTRUCTURING STAGE I BASIC INFORMATION DATE
  • MÉMOIRES DE GUERRE TOME III – LE SALUT DE
  • REPUBLIKA E KOSOVËS – REPUBLIKA KOSOVA – REPUBLIC OF
  • M ODELO DE DECLARACIÓN RESPONSABLE DOC 2 RELATIVA A
  • TILSYN MED DANNEVIRKESKOLEN DANNEVIRKESKOLEN FÆRGEVEJ 5 ÅRØSUND 6100 HADERSLEV
  • USING BIG DATA TECHNOLOGIES FOR SATELLITE DATA ANALYTICS DENNIS
  • HACIA UN MÁGICO ENCUENTRO CON LOS IRRACIONALES EN LA
  • UNIVERSIDAD DE FLORES SECRETARÍA DE EXTENSIÓN INSCRIPCIONES Y
  • SÍNTESIS INFORMATIVA SOBRE LA RONDA DEL MILENIO DE LA
  • ANEXO II MEMORIA EXPLICATIVA DE PROYECTO EMPRESARIAL 1 IDENTIFICACIÓN
  • NORMAS SELECCION Y CONTRATACION DE CONSULTORES POR PRESTATARIOS DEL
  • TEST – ESTRY 1) KWASEM KARBOKSYLOWYM KTÓRY POWSTANIE W
  • SEE README FOR HIGHLEVEL DOCUMENTATION OF THE ENTIRE EIGENSOFT
  • REGATAS DE SAN SEBASTIAN 2012 SE PRESENTAN LAS REGATAS
  • 230 CONTRATO MERCANTIL LICENCIANDO EXPLOTACIÓN (USO) DE MARCA O
  • TOLVAPTÁN (N 961) PLACEBO (N 483) VARIABLE
  • NOCIONES BÁSICAS SOBRE LOS TUMORES ÓSEOS (VER DIAPOSITIVAS ADJUNTAS)
  • RECTANGLE 222 CDES CAREER DEVELOPMENT EDUCATION SERVICES WWWCDECANADACA FINAL
  • MARRUECOS (INDICATIVO DE PAÍS +212) COMUNICACIÓN DEL 12VII2006
  • …………………………… İLKÖĞRETİM OKULU 4… SINIFI MATEMATİK ETKİNLİKLERİ ADI…………………………………………………………… BÖLME
  • FINAL REPORT PROJECT TITLE HOW ELECTORAL SYSTEMS AFFECT
  • UAB „PRIĖMIMO PERDAVIMO AKTĄ RAŠANTI ĮMONĖ“ TVIRTINU DIREKTORIUS (PARAŠAS)
  • HRVATSKA AKADEMSKA I ISTRAŽIVAČKA MREŽA CARNET CDA0034 SUSTAV
  • PREFEITURA DE GOIÂNIA SECRETARIA MUNICIPAL DE ADMINISTRAÇÃO GERÊNCIA
  • MID MEDIATION & COUNSELLING LTD DECEMBER 2011 ISSUE
  • PRAVNOINFORMACIJSKI CENTER NEVLADNIH ORGANIZACIJ – PIC METELKOVAGA 6 1000
  • 0 62010 SKRAĆENI ZAPISNIK S REDOVNE SJEDNICE IZVRŠNOG ODBORA
  • ACTO DE COMUNICACIÓN ÓRGANO AUTOS NÚM TIPO PROCEDIMIENTO DILIGENCIA
  • VEDTEKTER FOR NASJONALFORENINGEN FOR FOLKEHELSEN VEDTATT AV LANDSMØTE 9