Idees Compartides Als Grups De Treball De La Jornada

idees compartides als grups de treball de la jornada de sabadell (10.06.16) grup 1 què podem fer els ajuntaments i la futura xarxa de

Idees compartides als grups de treball de la Jornada de Sabadell
(10.06.16)
Grup 1
Què podem fer els ajuntaments i la futura xarxa de municipis per
l’economia social i solidària per promoure l’economia social i
solidària (ESS)?
1. Construir un relat d’economia plural en un marc del desenvolupament
econòmic local, explorant sinergies i col·laboració entre els tres
sectors:
*
Sector privat amb principis i valors cooperatius (comerç de
proximitat, petita empresa, responsabilitat social, etc.).
*
Sector públic: sector públic “social” amb principis i valors
cooperatius. Aprofitar la seva capacitat de generar i arrossegar
ESS
*
Sector de l’economia social i solidària, com un nou model propi no
marginal
2. Establir un mínim comú denominador que tots els ajuntament de la
xarxa de municipis per l’economia social i solidària compartim sobre
què és l’ESS. Identificar i consensuar indicadors, pràctiques i
actuacions que ens permetin una certa avaluació i mesura dels impactes
en les polítiques i projectes que anem desplegant als municipis. Es
podria plantejar la creació d’un balanç social o memòria social.
3. Línies de treball de la XMESS durant els propers anys, pel que fa
al suport que pot fer la xarxa als nostres municipis. Àmbits
prioritaris:
*
Municipalització de serveis
*
Clàusules socials
*
Eines i instruments de suport i acompanyament a iniciatives i
projectes d’ESS
4. La xarxa hauria de ser un lloc d’orientació i assessorament, així
com formació, pels ajuntaments (p. ex., suport jurídic i normatiu) i
de fomentar intercanvis d’experiències i bones pràctiques entre
ajuntaments.
La xarxa hauria de vetllar que no es dupliquessin les tasques d’altres
organismes que puguin fer les funcions descrites anteriorment.
Centrar-se en allò que no fa ningú i buscar complementarietats (p. ex.
amb la DIBA, Catalunya Emprèn, etc.).
5. Treballar per la comprensió i acceptació de l’ESS dins dels nostres
propis ajuntaments, on sovint trobem desconeixement i reticències
Per exemple, promoure jornades i formacions adreçades a perfils clau
d’ajuntament que no estiguin tant familiaritzats en l’ESS
(secretaris/àries, interventors/es, etc.)
6. Desplegar l’ESS de forma transversal en les polítiques publiques
municipals, i no centrar-ho únicament en l’àmbit de la promoció
econòmica (p. ex., en educació, medi ambient, desenvolupament
comunitari, etc.). Concepció d’un model de polítiques socioeconòmiques
que sigui més integral.
7. Com es va dir a les ponències, l’ESS només es dóna quan hi ha un
teixit social i comunitari fort als nostres municipis. Treballar per
promoure i enfortir el teixit comunitari com una forma imprescindible
de promoure l’ESS. Posar el focus en els valors que transmet el sector
de l’ESS. Treball amb el municipi i la ciutadania, tenint una visió
exterior del que s’està duent a terme en aquest sentit.
Grup 2
Com i amb qui ho hem de fer?
1.
L’ESS no s’ha de veure com una cosa marginal ni assistencial.
2.
La forma de relacionar-se amb l’ESS ha de ser diferent.
2.1. Amb les iniciatives d’ESS existents, cal:
*
Ajudar, donar més espai, enfortir...
*
Construir un sistema de treball entre administració local i les
iniciatives d’ESS de cogestió i codecisió, però respectant
l’autogestió i l’autodecisió
*
Tenir en compte els ritmes, harmonitzar-los
*
Treballar conjuntament entre teixit d’ESS i administració local
*
No cooptar ni instrumentalitzar l’ESS des de l’administració local
*
Facilitar aliances entre empreses
2.2. Amb el teixit associatiu i les organitzacions comunitàries
*
Sensibilitzar, promoure, acompanyar per estendre l’ESS
*
Apoderament de les comunitats
*
Canviar hàbits des de la base mitjançant l’educació
3.
L’estil de l’administració local
*
Integrar els criteris de l’ESS dins de l’administració local i
després estendre-la cap a la ciutadania/societat
*
Ser proporcionals, coherents, entre allò que diem i allò que fem
*
L’administració local ha de tenir missatges clars, transversals i
integradors
4.
Aprendre unes administracions locals de les altres
Grup 3
Quins enfocaments de desenvolupament local han d’impulsar els
ajuntaments que promoguin l’ESS?
1.
Hem d’ampliar la nostra visió de l’economia. Economia no són tan
sols empreses, mercats i diners; economia també són els horts
comunitaris, el treball de les cures, les xarxes d’intercanvi o
les monedes socials.
2.
Els ajuntaments han de practicar una política econòmica conscient
per influir sobre l’ecosistema econòmic del municipi, que sol
constar de cinc elements: l’economia pública, l’economia privada
de proximitat, l’economia de les grans empreses, l’economia social
i solidària i l’economia informal. Un dels objectius d’aquesta
política econòmica ha de ser limitar la mercantilització,
representada les grans empreses mercantils, per tal de donar més
espai a la resta d’elements, i en especial a l’economia social i
solidària.
Un altre objectiu ha de ser impulsar la transformació de cada un
d’aquests elements, partint de la seva situació i especificitat, per
trobar-hi articulacions i per anar avançant cap a empreses cada cop
més responsables socialment i cap a una economia més plural.
3.
Cal vertebrar una estratègia integral de desenvolupament de l’ESS,
perquè arribi a la majoria de la ciutadania i es vagi
naturalitzant fins a convertir-se en el model a seguir. Per a
això, hem de fugir d’encasellaments de l’ESS com una economia
marginal o assistencial, i les nostres actuacions d’impuls a l’ESS
han de tenir fixats objectius i indicadors per mesurar-ne
l’assoliment.
4.
Hem de concebre l’ESS no sols com una àrea més que necessita una
política pública, sinó com un actor per impulsar el conjunt de
polítiques públiques. L’ESS afecta no sols a la promoció
econòmica, sinó també al medi ambient, la participació ciutadana,
la cultura, l’urbanisme... Hi ha d’haver algun organisme de
l’Ajuntament encarregat de vetllar per aquesta transversalitat.
5.
L’ESS ha d’estar alineada amb un enfocament de desenvolupament
local integral i comunitari.
6.
L’Ajuntament ha d’aplicar-se a si mateix els principis i valors de
l’ESS.
7.
Les polítiques públiques han de potenciar els dos subsectors de
l’ESS: el socioempresarial i el sociocomunitari. Probablement cada
subsector té necessitats diferents.
8.
Hem de pensar en clau de generar activitat econòmica, en el sentit
ampli de l’economia, i no només en clau de polítiques d’ocupació,
les quals, a més, han de ser reorientades per tenir un caràcter
més qualitatiu i perseguir crear llocs de treball dignes. L’ESS ha
de jugar un paper també a innovar en polítiques d’ocupació.
9.
L’ESS ha de ser un instrument per lluitar contra la desigualtat
social i contribuir a millorar les condicions de vida dels barris
més desfavorits dels nostres municipis.
10.
En aquells projectes d’ESS que requereixin un lideratge inicial de
l’Ajuntament, aquest haurà d’anar a menys per anar cedint-lo als
actors d’ESS.
11.
Necessitem fer més treball de camp i, fer-lo, obrint el focus a
l’hora de detectar actors i interlocutors d’ESS, perquè no se’ns
passin aquells actors que practiquen l’ESS però no ho verbalitzen
o no ho verbalitzen amb aquests termes.