amb fusta del mateix tronc d’arbre una llegenda molt popular a la comarca de les garrigues, atribueix la paternitat de la imatge del sant c
AMB FUSTA DEL MATEIX TRONC D’ARBRE
Una llegenda molt popular a la comarca de les Garrigues, atribueix la
paternitat de la imatge del Sant Crist del Cogul, una singular talla
del S. XVI, al mateix Sant Lluc, patró dels pintors i restauradors.
El relat popular explica que el Sant i escultor alhora, feu el Crist
tallant-lo amb fusta d’un mateix tronc d’arbre, amb la que feu també
altres dos, el Sant Crist de Gràcia de la Granadella, a les Garrigues
Altes i el Sant Crist de Balaguer, amb el seu santuari a la capital de
la Noguera. Per això és diu amb certa sorna, que tots tres Sants
Cristos són cosins germans, almenys molt semblants si que ho són.
No sabem si pel seu origen embolcallat per la llegenda o pels seu
suposats prodigis i miracles, o per ambdos a la vegada, el Sant Crist
del Cogul ha estat una de les imatges del Crucificat més venerades a
Catalunya i molt singularment entre els pobles de la comarca de les
Garrigues que l’envolten. Tan t és així que sempre hi havien acudit en
devotes romeries de pregàries, que arribaven fins l’església
parroquial de l’Assumpció on hi havia i ha encara el seu cambril per
venerar-lo i pregar davant la preciosa imatge per tal d’implorar per
la seva intercessió, el do de l’aigua de pluja en temps de sequera.
Un exemple d’Aquesta devoció comarcal el tenim en la gran Romeria de
pregàries que tingué lloc el dia de Sant Josep de 1924. Acudiren al
Cogul els pobles l’Albagés, Aspa, Alcanó, Soleràs, Granyena, Artesa,
Puigverd, Alfés, Sunyer, Sarroca, Castelldans, Els Torms, Torrebesses
i Juncosa.
L’encontre es produí a les dues de la tarda, en que totes les romeries
arribaren als peus del Sant Crist del Cogul, que fou tret fora de
l’església, al qual li posaren 14 cintes penjades al braços, una per
cada poble que hi havia acudit.
Diuen les cròniques que es feu una solemne processó amb el Sant Crist:
“La gent, amb llàgrimes als ulls demanava: Aigua, Senyor!”. Al tard,
quan ja havien retornat la imatge del Sant Crist a l’església,
començaren a caure les primeres gotes de pluja que poc a poc anaren
augment. Plogué sense parar durant tot el dia següent, omplint les
basses d’aigua i regant els camps. El dilluns de Pasqua, el 21 d’abril
d’aquell any, els 14 poble retornaren al Cogul en una nova Romeria,
aquesta però amb l’agraïment al cor per tal de donar gràcies a Déu
pels beneficis Rebuts.
D’aquesta fita en fa 90 anys. Una femèrides que el Cogul vol recordar,
alhora que renova la seva devoció envers el seu Patró el Sant Crist,
que el celebra amb Festa Major, com a signe de fe i alhora d’identitat
d’un poble que ha de saber conservar aquesta tradició i la de
transmetre amb generositat i fidelitat a les noves generacions.