Conscienciemnos O No Hi Ha Drets Humans No Hi

conscienciem-nos o no hi ha drets humans no hi ha drets humans sense conscienciació si no passem de les declaracions als fets. si no minimi

Conscienciem-nos o no hi ha drets humans
No hi ha drets humans sense conscienciació si no passem de les
declaracions als fets. Si no minimitzem els obstacles i les
resistències per aconseguir que els drets siguin eficaços, no hi ha
drets humans. Seran paraules que la realitat haurà buidat de contingut
i de l’esperit que les va inspirar.
Ateses les evidents resistències i les explícites vulneracions dels
drets humans en tots els àmbits; també a les ciutats, els subjectes i
objectes dels drets humans –les persones‒ hem de militar de forma
activa i positiva en la pràctica de la seva conscienciació1. A aquest
fi respon el present article, escrit amb motiu del Dia Internacional
dels Drets Humans. La comunicació i l’exigència de tals drets ha de
ser constantment i intel·ligentment persuasiva. Per als agents o
operadors dels drets, en qualsevol de les instàncies i institucions,
és un deure.
Els síndics i les síndiques municipals de greuges així com els
defensors i les defensores de la ciutadania som un operador jurídic,
una d’aquelles institucions compromeses i obligades a assolir aquest
objectiu. El nostre àmbit territorial de treball són les ciutats, i la
ciutadania constitueix la raó de ser dels drets que s’exerceixen, es
respecten i es defensen al bell mig de les nostres ciutats.
La llibertat, la justícia i la pau són els estats sociopolítics en què
se sustenten tots els drets humans. La humanitat ha après ‒no sense
execrables costos‒ que mantenir aquest estat democràtic enfront de la
injustícia, el conflicte, la repressió i la por, ha estat possible
gràcies a la conscienciació i al treball ingent de moltes generacions
que finalment han modelat un conjunt d’actituds personals i
col·lectives amb un alt valor estratègic per a tots. Aquestes actituds
i posicions ‒personals, col·lectives i institucionals‒ han estat
llargament elaborades amb la tecnologia socialment més preuada, com ho
són la cultura i l’educació.
El producte d’aquesta ingent i secular tasca consisteix a haver
incorporat a la consciència col·lectiva i individual la idea, la
creença, el pensament, el valor i el principi que rau en el fet que la
persona ha de ser respectada en si mateixa i que en això es fonamenta
la dignitat de tots i totes. La dignitat esdevé la causa eficient de
tots els altres drets.
Amb tot, no és fins a la Declaració dels Drets Humans del 10 de
desembre de 1948 que els humans resolem declarar solemnement que tenim
i ens devem dignitat. Som creditors i deutors de la dignitat pel
simple i extraordinari fet de ser persones. I en aquest positiu i
permanent reconeixement consisteix l’avenç tecnològic; en el respecte,
en un profund i actiu respecte per tots i cadascun dels éssers humans,
de les persones, dels distints grups i comunitats, en el respecte a
les seves singularitats i cultures. Activar el respecte és dignificar
la persona respectada, o el grup de persones, alhora que resulta
dignificat qui l’exerceix i actua segons aquell principi. Finalment ho
hem entès, respectant-nos, dignificant-nos, tothom hi guanya: win-win,
malgrat les adversitats.
La justícia, la llibertat i la pau són els tres costats d’un triangle
que conté l’essència i causa eficient de ser persona des de les
òptiques polítiques, socials i jurídiques. Aquesta essència és la
dignitat. Dignitat per se, per ésser en si mateixa i per estar en
comunitat.
El mateix succeeix a les ciutats. Aquestes seran més humanes, més
dignes dels ciutadans en la mesura que en elles s’exerceixen els drets
i les obligacions derivades del fet de ser ciutadà ‒persona que viu a
la ciutat‒ en llibertat, justícia i pau.
Ara i aquí els síndics, ajustant-nos a les realitats de cada municipi,
també fem una tasca continuada de conscienciació. Ho fem bo i
traslladant a la ciutadania la important idea que són ells, i no els
altres, els veritables constructors de la pau. Heus ací la
corresponsabilitat social. Ho són en tant que persones dignes, membres
d’una família, d’una comunitat de veïns, d’una associació, d’una AMPA,
d’un consell de barri, d’una comissió de festes, d’un col·lectiu
reivindicatiu, d’un partit polític o d’una plataforma. La qualitat de
ciutadà, la ciutadania a la ciutat, s’exerceix vint-i-quatre hores al
dia, els tres-cents seixanta-cinc dies l’any, vivint i convivint amb
llibertat, justícia i pau. Estimat lector: que la societat on vius
sigui digna exigeix la teva conscienciació. No miris cap enfora, cap a
l’Ajuntament o cap al Parlament; primer mira’t a tu mateix. Pren
consciència i actua. Actua ja. Altrament, no hi ha drets humans ni pro
comú.
Carles Dalmau i Ausàs
Síndic Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat
1 Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, conscienciació
significa: ‘Acció per la qual hom s’esforça a fer prendre consciència
d’alguna cosa a algú’.