Unitat Didàctica Quart Curs Primària Sempre S’ha Menjat Igual?

unitat didàctica: quart curs primària sempre s’ha menjat igual? aura garcia altadill anna pilar hortal moreno

Unitat didàctica:
Quart curs Primària
Sempre s’ha menjat igual?
Aura Garcia Altadill
Anna Pilar Hortal Moreno
2n Educació Primària
Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica
Lluís M. del Carmen
curs 2005/06
ÍNDEX
=====
ÍNDEX 1
INTRODUCCIÓ 2
TEMA I NIVELL 4
PER QUÈ L’HEM TRIAT? 5
OBJECTIUS I CONTINGUTS 6
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS 8
PRIMERA SESSIÓ 8
SEGONA SESSIÓ 11
TERCERA SESSIÓ 13
QUARTA SESSIÓ 15
CINQUENA SESSIÓ 17
SISENA SESSIÓ 22
SETENA SESSIÓ 24
VUITENA SESSIÓ 26
NOVENA SESSIÓ 29
GUIA PELS MESTRES 31
RECURSOS 41
RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT 42
CONCLUSIONS 46
REFERÈNCIES DE LA DOCUMENTACIÓ I RECURSOS UTILITZATS 48
ANNEX 49
INTRODUCCIÓ
===========
La present proposta didàctica “Sempre s’ha menjat igual?” engloba un
conjunt d’activitats organitzades en nou sessions, a través de les
quals volem aconseguir que els alumnes s’interessin pel tema, es
motivin, i que desenvolupin tot un treball de recerca, tractament
d’informació, anàlisi de dades, elaboració de gràfics...; per poder
arribar a les conclusions generals, extretes a partir de la seva
pròpia reflexió conscient i de la seva pròpia realitat.
En el treball, d’una banda, és rellevant el tema que es tracta, ja que
permet treballar diversos temes interrelacionats entre si de manera
funcional i significativa. Així, a partir d’aquesta unitat didàctica,
els alumnes tractaran el tema de l’alimentació des de dos contextos,
èpoques, diferents; la qual cosa permet indirectament tractar la idea
de temps, fer un petit pas per la història... i tot d’una manera
pròxima. Pel fet que en tot moment es parteix de l’entorn més proper
de l’alumne/a. A més, es treballa la classificació dels aliments
segons la composició d’aquests i es realitza un treball individual i
en grup de comparació, anàlisi, etc.
D’altra banda, són rellevants les activitats proposades, ja que amb
elles es porta a terme una metodologia de treball basada en
l’aprenentatge significatiu. Per tant, es tracta de partir dels
coneixements previs dels alumnes i que siguin ells mateixos els que, a
partir del seu treball i la seva reflexió, arribin als seu propi
coneixement.
Per tal de presentar la nostra proposta de manera clara i senzilla hem
organitzat el treball en els següents apartats:
*
Tema i nivell, en el que es presenta el tema de la proposta i a
qui es destina aquesta.
*
Per què l’hem triat, apartat en el que es justifica la nostra
elecció del tema.
*
Objectius i continguts, aquí es citen els objectius i continguts
generals que es treballen en la unitat didàctica.
*
Seqüència d’activitats, s’expliquen detalladament les sessions que
formen la unitat didàctica tot comentant cadascuna de les
activitats a fer.
*
Guia pels mestres, apartat dirigit específicament als mestres que
vulguin aplicar la proposta en les seves aules. En aquest no
s’expliquen detingudament les sessions, sinó que de cadascuna
d’elles es donen alguns consells a tenir en compte, algunes
indicacions més específiques de com cal portar a terme
l’activitat, noves propostes que poden ampliar temes... i,
finalment, un apartat que engloba els criteris que nosaltres
creiem convenients per anar avaluant el treball de l’alumne;
seguint una avaluació contínua.
*
Recursos, es fa esment dels recursos necessaris per desenvolupar
la unitat didàctica que es proposa.
*
Relació amb el currículum del Departament d’Ensenyament, en
aquesta apartat es connecten els objectius propis de la proposta
didàctica amb els del currículum del Departament d’Ensenyament.
*
Conclusions, s’ha destinat aquest apartat a anotar les reflexions
personals que hem fet un cop plantejada tota la unitat didàctica.
*
Referències de la documentació i recursos utilitzats, correspon a
bibliografia específica que s’ha utilitzat en l’elaboració de la
unitat didàctica i de la que també se’n pot treure profit per
ampliar la proposta didàctica.
*
Annex, en aquest última apartat s’adjunta tot el material
necessari per poder desenvolupar les activitats de la proposta.
A continuació, desitgem que la lectura de la unitat didàctica
proposada sigui dels vostre agrat i que pugui ser útil i enriquidora
per aplicar-la a les vostres aules.
TEMA I NIVELL
=============
Partint de l’alimentació com a tema d’estudi per treballar durant
l’educació primària, la nostra proposta didàctica tracta un aspecte
concret d’aquesta àmplia temàtica. Concretament, es centra en la
qüestió “Sempre s’ha menjat igual?”; a partir de la qual es pretén
treballar l’alimentació des d’una perspectiva de comparació entre
èpoques diferents. Per tal d’acotar aquesta comparació i poder
realitzar un treball més proper als alumnes, s’han concretat
explícitament les èpoques a comparar: l’actual, dels propis alumnes;
amb la dels avis d’aquests o persones de generacions similars quan
tenien l’edat dels alumnes.
La nostra pretensió per tal de donar resposta a la pregunta és
centrar-se en un treball de recerca d’informació a partir de fonts que
no s’acostumen a tenir presents; per tant, volem que els alumnes
s’adonin que no tota la informació s’ha d’extreure d’un mateix tipus
de font, que habitualment és l’escrita; sinó que n’hi ha d’altres molt
a l’abast i molt interessants que permeten obtenir informació
justificada, coherent i tan vàlida com una altra.
Pel que fa a la perspectiva des de la que volem donar resposta a la
qüestió clau, aquesta es basa en poder fer diverses activitats que ens
portin a un coneixement i un anàlisi del context i els hàbits
alimentaris de les dues èpoques, per tal de poder comparar-les i
extreure les conclusions convenients.
La present proposta didàctica està pensada per aplicar-la i posar-la a
la pràctica amb els alumnes de Cicle Mitjà, concretament amb els
alumnes de 4t de Primària. Cal tenir en compte, que el mateix tema i
la perspectiva que hem desenvolupat es podria treballar en altres
cursos, sempre fent les modificacions i adaptacions convenients a
l’edat dels alumnes.
En aquest cas concret, hem escollit 4t de Primària per la tipologia
d’activitats que hem plantejat; ja que considerem que són adequades
per aquesta edat. Així, hem tingut en compte l’edat dels alumnes i el
grau de dificultat de les activitats a fer i hem plantejat les tasques
intentant que es porti a terme un treball autònom, però alhora força
guiat, a partir d’unes pautes concretes que permetran als alumnes
estar orientats en tot moment.
PER QUÈ L’HEM TRIAT?
====================
Partint de l’alimentació com a tema de base a tractar en les nostres
propostes didàctiques i tenint en consideració els diversos subtemes
que se’ns oferien, entre d’altres possibilitats que podíem afegir, vam
decidir centrar-nos en aquesta qüestió “Sempre s’ha menjat igual?”
perquè, bàsicament:
*
La temàtica ens va agradar i la vam trobar interessant per
treballar-la amb els alumnes.
*
És un tema que des de la perspectiva que el presentem, sovint no
es tracta explícitament en els llibres de text, ni es treballa com
a contingut escolar.
*
Ens permetia plantejar un treball de recerca d’informació que
podia ser molt interessant i motivador pels alumnes, a més de
potenciar l’autonomia i el treball de grup.
Per tant, d’acord a aquestes raons, vam fer la nostra tria i ens vam
decidir per desenvolupar la nostra proposta didàctica entorn a aquest
tema. Juntament amb aquestes raons i com a conseqüència d’elles, se’n
deriva una quarta que com a futures mestres ens va cridar l’atenció i
ens va motivar per desenvolupar tot el projecte. Aquesta fa referència
a la metodologia a seguir i és el fet de prescindir dels llibres de
text i les fonts escrites, que s’acostumen a utilitzar per la recerca
d’informació, i treballar directament entre les persones; és a dir,
adquirir coneixements a partir de la pròpia experiència i la dels
altres. Així es presenta com una alternativa metodològica i
procedimental que és important que sigui valorada perquè pot ser igual
de vàlida que una altra.
OBJECTIUS I CONTINGUTS
======================
Objectius de la proposta didàctica “Sempre s’ha menjat igual?”
*
Comparar els contextos de les dues èpoques (actual i la de fa
seixanta, setanta anys enrere); tot fent èmfasis i coneixent les
diferents causes que intervenen en els canvis alimentaris (avenços
tecnològics, innovacions en les màquines, nous productes...).
*
Trobar les causes més importants que han donat lloc a les
diferències en tant a l’alimentació en èpoques diferents i
comentar-les (evolució de la tecnologia, de la química...).
*
Conèixer la classificació dels aliments segons la seva composició.
*
Combinar el treball individual i el d’equip en la metodologia del
treball de la unitat didàctica.
*
Realitzar un treball d’investigació: formular hipòtesis, recerca
d’investigació, selecció i tractament d’aquesta i extreure
conclusions.
*
Realitzar taules de dades i analitzar aquestes per elaborar
gràfics visuals (piràmides).
*
Mostrar respecte per les fonts d’informació que s’utilitzen
(sobretot per les persones); aprofitant els seus coneixements al
màxim i mostrant interès per ells.
*
Mostrar-se interessat i motivat pel tema de la unitat didàctica i
les seves activitats.
*
Potenciar valors com la col·laboració, la responsabilitat, la
tolerància, el respecte a un mateix i als altres, l’autonomia i la
participació activa i conscient.
Continguts a treballar en la proposta didàctica “Sempre s’ha menjat
igual?”
*
Explicar les diferències que hi ha entre l’alimentació d’ara (la
dels propis alumnes) amb la de fa seixanta, setanta anys enrere
(aproximadament), fent referència a l’època dels avis quan tenien
l’edat dels alumnes.
*
Els cinc grups d’aliments (carn, ous i peix / llet i derivats /
cereals, pa i patates / verdures i hortalisses / fruites), tot
tenint en consideració també un sisè grup en el que trobem els
greixos i dolços.
*
Saber classificar diferents aliments en el seu grup corresponent
d’acord a la seva composició.
*
Concepte de freqüència.
*
Anàlisi d’informació referent al tema que es treballa per extreure
les dades que interessen.
*
Representar dades gràficament.
*
Actitud de col·laboració i respecte envers els altres companys, un
mateix i les fonts utilitzades (els entrevistats).
*
Interès pel tema de la unitat didàctica i participació activa en
aquesta.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
======================
PRIMERA SESSIÓ
--------------
OBJECTIUS:
*
Saber quins són els coneixements previs dels alumnes en temes
referents a la qüestió: “Sempre s’ha menjat igual?”.
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Coneixements previs
Durada: 40 minuts aproximadament.
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Per tal de saber els coneixements previs dels nostres alumnes, pel que
fa al tema de l’alimentació, iniciem la classe amb un diàleg entre
tots, el qual està basat en les preguntes següents que el/la mestre/a
anirà plantejant al grup. D’aquesta manera, el/la mestra/e pot fer-se
una idea general del punt de partida en el que es troben els seus
alumnes. Les preguntes principals que cal tenir en compte són les
següents:
*
Quantes vegades mengeu al dia?  d’aquí és important repassar els
àpats necessaris de cada dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar.
*
En un mateix dia mengeu els mateixos plats a cada àpat o són
diferents?  és important que s’adonin que al llarg del dia en els
diferents àpats mengen molta varietat d’aliments diferents.
*
I d’un dia per l’altre, mengeu els mateixos plats que el dia
anterior? Per exemple, si avui mengeu macarrons demà tornareu a
menjar-ne?  és important arribar a fer-se una idea de la dieta
que solen tenir els nostres alumnes, tot tenint en compte la
multiculturalitat. Si es dóna el cas que algun alumne sol menjar
el mateix és important demanar-li quan de sovint va variant els
plats? Si menja el mateix a l’hora de dinar i sopar cada dia? Cada
setmana?...
*
Penseu que és important menjar més alguns aliments que uns altres?
Quins? Per què?  a partir d’aquesta pregunta és important
adonar-se de si els seus alumnes tenen una idea de dieta sana i
equilibrada clara i, a més, permet saber si coneixen alguns dels
grups alimentaris bàsics: carn, peix i ous / làctic i derivats /
cereals, pa i patates / verdures i hortalisses / fruites i els
dolços i greixos.
*
Penseu que fa uns anys, per exemple quan els vostres avis tenien
la vostra edat, menjaven com vosaltres? És a dir, menjaven els
mateixos plats? Menjaven quatre vegades al dia? Menjaven diferents
plats d’un dia per l’altre?  cal deixar que els alumnes expressin
totes les idees que tinguin i intentar incentivar-los perquè
tinguin curiositat de saber si aquestes van per bon camí, per tal
que comencin a interessar-se sobre el tema de la unitat didàctica.
Presentació de la unitat didàctica
Partint d’aquest interès se’ls proposa realitzar un treball de recerca
i investigació amb els seus propis avis o coneguts d’una generació
similar, a partir de la qüestió: “Sempre s’ha menjat igual?”.
És important explicar-los que es tractarà d’un treball progressiu i
continu durant aproximadament un mes (nou sessions, dues per setmana)
en el que serà indispensable el treball constant, autònom i cooperatiu
de tots ells/elles.
Activitat 2.- Taula de la dieta individual.
Durada: 10-15 minuts aproximadament.
Material: la taula número 1 “dieta individual”1
Desenvolupament de l’activitat:
Per finalitzar la sessió, iniciarem la unitat didàctica tot proposant
una activitat basada en la pròpia realitat dels alumnes. Allò que
interessa en primer lloc, és que els alumnes coneguin l’alimentació en
l’actualitat a partir de les seves dietes. Per aconseguir aquests
coneixements realitzarem un treball pautat de recollida de dades sobre
els plats o aliments que cada alumne/a menja al llarg del dia. Aquest
treball pautat consisteix en repartir a cada alumne la taula número 1,
la qual haurà d’anar completant individualment al llarg d’una setmana.
Per últim se’ls proposarà fer un racó d’aliments en la pròxima sessió,
pel qual serà necessari que cada alumne porti un mínim de tres
aliments (sense cuinar) dels que ha menjat al llarg de la setmana.
Deures: - Cada alumne haurà d’anar completant la taula, anotant els
plats o aliments que menja a cada àpat i durant tota una setmana.
- Cada alumne ha de portar un mínim de tres aliments diferents (sense
cuinar) dels que habitualment mengi per la pròxima sessió. Exemple:
poma, arròs (sense bullir), pa, etc.
SEGONA SESSIÓ
-------------
OBJECTIUS:
*
Aprendre a classificar els aliments d’acord als cinc gran grups
alimentaris: carn, peix i ous / làctic i derivats / cereals, pa i
patates / verdures i hortalisses / fruites i els dolços i greixos.
*
Treballar col·laborativament en grup i mostrar interès i respecte
per les opinions dels altres.
*
Aprendre a prendre decisions en grup fins arribar a un consens.
DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES:
Es formen grups de cinc persones (com a màxim) amb els alumnes i
aquests es distribueixen per la classe; tot formant diferents equip de
treball.
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Racó d’aliments
Durada: 25-30 minuts aproximadament.
Material: Aliments portats per cada alumne/a
Desenvolupament de l’activitat:
Els membres de cada grup col·loquen els seus aliments que han portat
en el seu espai de treball, tot formant el seu racó d’aliments.
A partir d’aquí cadascú comenta als seus companys de grup els aliments
que ha portat; i així aconseguim que tots coneguin els aliments amb
els que treballaran. És important aquesta presentació dels aliments
perquè en cas que algun alumne porti algun aliment típic de la seva
cultura, la resta el coneguin, sàpiguen el seu nom...
Un cop coneguts tots els aliments es proposa a tots els grups la tasca
següent: Busqueu una classificació que permeti col·locar tots els
vostres aliments en diferents grups, intentant fer-ne el mínim
possible. És important que arribeu a un acord de grup i en tot moment
pugueu justificar el perquè de la vostra classificació; és a dir, els
aspectes que teniu en compte.
Activitat 2.- Posada en comú dels racons d’aliments
Durada: 25 – 30 minuts aproximadament.
Material: els racons d’aliments de cada grup.
Desenvolupament de l’activitat:
Un cop tots els grups ja han classificat els seus aliments es fa una
posada en comú de les classificacions que han fet. Així cada grup
presenta a la resta de la classe el seu racó d’aliments i la
classificació feta, tot justificant-la.
En aquesta activitat el/la mestre/a ha de tenir en compte que totes
les classificacions fetes amb una justificació correcta no han de ser
rebutjades; per contra en aquelles que no es presentin uns criteris
marcats o bé tinguin incoherències, s’hauran de posar en dubte i fer
entendre als alumnes que no són vàlides.
Un cop cada grup ja ha exposat i s’han comentat totes les
classificacions, les quals el/la mestre/a anirà apuntant a la pissarra
(només les vàlides, les que tinguin criteris justificables), es
compararan entre si i s’aniran fent associacions fins a obtenir els
cinc grans grups alimentaris prenent com a criteri la composició dels
aliments.
A partir d’aquesta classificació, presentarem la piràmide alimentària
als alumnes, tot comentant el significat que té i la utilitat que
nosaltres li donarem en sessions posteriors. Per presentar-la, ens
podem ajudar d’un pòster de la piràmide nutricional, amb el que els
alumnes podran visualitzar més clarament el que s’explica.
Posteriorment, caldrà ensenyar la fotocòpia de la piràmide nutricional
(veure annex 3) que s’utilitzarà al llarg de la unitat didàctica,
d’aquesta manera començaran a familiaritzar-se amb ella.
Deures: Cada alumne ha de continuar completant la taula, anotant els
plats o aliments que menja a cada àpat i cada dia. Haurà de portar-la
completada en la següent sessió.
TERCERA SESSIÓ
--------------
OBJECTIUS:
*
Representar gràficament els resultats de la informació que es
tracta.
*
Entendre conceptualment la freqüència, a partir d’una aplicació
pràctica.
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1: Recordem els cinc grups d’aliments
Durada: 5-10 minuts.
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Per iniciar la sessió, ja que durant tota ella haurem de treballar amb
la base teòrica dels cinc grups d’aliments als quals es van arribar en
la sessió anterior; primerament, es fa un repàs d’aquests de manera
global i col·lectiva entre tots els alumnes. Possibles preguntes a
poder fer:
*
Recordeu què vam fer a la sessió anterior?
*
Què vam aprendre?
*
Podeu citar els cinc grans grups d’aliments que vam acabar
acordant? Quin criteri justifica aquesta classificació?
Activitat 2.- Treballem la taula de la nostra dieta individual
Durada: 20-25 minuts aproximadament
Material: taula número 1 “dieta individual” completada i taula número
2 “Freqüència amb la que he menjat els grups d’aliments”2
Desenvolupament de l’activitat:
Cada alumne treballarà a partir de la seva taula completada.
En aquesta activitat, han de partir dels plats que han anat apuntant a
la taula (durant tota la setmana), per anar classificant els aliments
principals de cada plat d’acord als cinc grans grups d’aliments.
Alhora, la finalitat és adonar-se de quina ha estat la freqüència amb
la que s’ha pres cada grup d’aliments.
Per tal que la tasca sigui més pautada es donarà a cada alumne la
taula número 2.
Exemple.-
D illuns:
Llet amb cereals  làctic + cereal carn, peix i ous: 3
Entrepà de pernil  pa + carn cereals...: 5
Macarrons i poma  cereal + carn + fruita Total: làctics: 2
Iogurt i galetes  làctic + cereals verdures: 0
Peix i patates i pinya  peix + patates + fruita fruita: 2
I així successivament en cada dia.
Activitat 3.- Piràmide nutricional personal
Durada: 20-25 minuts aproximadament
Material: taula número 2 completada i fotocòpia de la piràmide
nutricional individual3.
Desenvolupament de l’activitat:
Finalitzada l’activitat anterior, es reparteix a cada alumne una
fotocòpia de la piràmide nutricional en blanc i se’ls explica que
l’hauran de pintar segons la freqüència amb la que han menjat cada
grup d’aliments (resultats obtinguts en la taula número 2). Ara bé, el
que interessa és que tots els alumnes pintin la piràmide d’acord a una
llegenda comuna, a partir de la qual cada alumne pugui interpretar la
piràmide de la resta de companys/es.
Per tant, primerament s’escollirà de manera col·lectiva la llegenda a
seguir. Tot seguit els alumnes començaran a pintar la seva pròpia
piràmide. D’aquesta manera, amb un simple cop d’ull a la piràmide,
cadascú s’adonarà de quins són els grups d’aliments que menja amb més
freqüència.
Deures: acabar de pintar la fitxa de la piràmide (si no s’ha acabat a
classe).
QUARTA SESSIÓ
-------------
OBJECTIUS:
*
Consolidar la metodologia que es segueix en la unitat didàctica
per presentar els resultats d’una anàlisi de dades gràficament.
*
Mostrar una actitud de participació i respecte en el treball
d’equip.
DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES:
Durant tota aquesta sessió, els alumnes es distribuiran per la classe
formant els diferents grups de treball de les sessions anteriors.
DURADA: 1hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Piràmide nutricional de grup.
Durada : 35-40 minuts
Material : taula número 2 completada, taula número 3 “Freqüència amb
la que s’han menjat els grups d’aliments – grup -”4 i fotocòpia de la
piràmide nutricional de grup5.
Desenvolupament de l’activitat :
Iniciem la sessió tot fent referència a la sessió anterior i recordant
els passos que es van seguir per realitzar la piràmide nutricional
individual; per tant, serà necessari tenir a mà la taula número 2. És
important que tinguin clars aquests passos, ja que en aquesta sessió
es seguiran els mateixos, però amb un treball col·laboratiu de grup.
Primerament es dóna a cada equip de treball una taula a partir de la
qual obtindran la freqüència total del grup, en relació a cada tipus
d’aliment (taula num.3), i la fotocòpia de la piràmide nutricional de
grup. Aquest treball l’han de realitzar de manera autònoma i
col·laborativa, per tant, el mestre/a només intervindrà en cas de
dubtes o possibles errors; allò que seria interessant és que anés
passant pels grups tot revisant els seus treballs i, alhora,
despertant-los curiositats o presentant-los qüestions que els puguin
fer reflexionar sobre la feina o els resultats que obtenen.
Un cop tinguin la taula 3 completada, representaran els resultats
d’aquesta, en la fotocòpia de la piràmide, tot utilitzant la mateixa
llegenda que en la sessió anterior. Mentre realitzen l’activitat, és
important que algun membre del grup vagi apuntant els comentaris que
es van fent sobre la interpretació de la piràmide, juntament amb tots
aquells aspectes que hagin trobat interessants en la comparació
d’aquesta amb la de cada membre del grup. És important aquesta
anotació per tenir-la present en el moment d’extreure conclusions
generals de tot el treball fet durant la unitat didàctica (en el mural
de la setena sessió, poden fer esment d’aquests comentaris).
Exemple.- si en la piràmide de grup els cereals surten com a grup
d’aliments consumit amb més freqüència, pot ser en algun alumne/a no
ha estat així; aleshores és important que s’adonin d’això i s’intenti
explicar si és un cas de diferències culturals.
Activitat 2.- Presentació de les piràmides nutricionals de grup.
Durada: 20 - 25 minuts aproximadament
Material: fotocòpia de la piràmide nutricional de grup, treballada a
l’activitat anterior.
Desenvolupament de l’activitat:
Cada grup presentarà la seva piràmide a la resta de la classe. En
aquesta posada en comú és important que donin a conèixer la seva
pròpia interpretació dels resultats, tot explicant els aspectes que
hagin trobat més curiosos i/o interessants.
Per exemple, és molt important que citin totes aquelles diferències
que hagin trobat entre la piràmide de grup i la piràmide individual de
cadascú.
A més, cal que en aquestes explicacions es doni una interacció entre
tots els alumnes de tal manera que els altres grups puguin qüestionar
o donar opinió sobre aquestes.
Tanmateix, el mestre/a pot aprofitar els temes que van sortint i les
intervencions dels alumnes per poder tractar a classe temes
transversals com: la diferència pel que fa als hàbits d’alimentació
entre cultures, o entre realitats socials diferents, etc.
Finalment, seria interessant destinar els últims minuts a fer una
valoració comparativa entre les diferents piràmides dels grups. A
partir d’aquesta, allò que ens interessa és extreure conclusions com:
*
L’alimentació en l’actualitat és força variada.
*
En un dia, se solen menjar aliments dels diferents grups
alimentaris.
*
Tenim una alimentació variada perquè podem accedir fàcilment a
molts tipus d’aliments.
CINQUENA SESSIÓ
---------------
OBJECTIUS:
*
Aprendre a seleccionar preguntes clau per elaborar una bona
enquesta.
*
Mostrar una actitud participativa i de respecte als altres (torn
de paraula...)
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Recopilació del treball fet fins ara.
Durada: 10 - 15 minuts.
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Per començar la sessió, amb tot el grup classe repassarem les
conclusions que s’han anat obtenint a partir de les activitats
realitzades, a partir dels comentaris dels alumnes, possible preguntes
que fem, etc.
Quan creiem que totes les idees estan força clares i que els nostres
alumnes estan ben situats dins la proposta que estan treballant,
recordarem el títol d’aquesta: Sempre s’ha menjat igual?
A partir d’aquí començarem una reflexió conjunta del que pensen sobre
l’alimentació de l’època dels seus avis quan eren petits com ells. La
intenció del mestre en aquesta reflexió ha d’anar encaminada a
despertar l’interès dels alumnes, per tal que es motivin pel tema i
engrescar-los a que realitzin un treball de recerca i investigació amb
els seus propis avis o coneguts d’una generació similar.
Activitat 2.- Preparació de l’enquesta pels avis
Durada: 45 – 50 minuts aproximadament.
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Un cop els alumnes es mostren engrescats, se’ls proposa d’elaborar una
enquesta entre tots per tal de descobrir com era l’alimentació real
dels seus avis quan eren petits com ells/es. D’aquesta manera, podran
verificar i comprovar si les seves hipòtesis eren acertades o, per
contra, adonar-se que les seves idees inicials estaven
descontextualitzades.
L’elaboració d’aquesta, es realitzarà conjuntament entre tots els
alumnes, així es començarà amb una pluja d’idees de possibles
preguntes a fer i s’aniran apuntant a la pissarra. Un cop els alumnes
considerin que ja han participat i dit totes les seves idees, es
passarà a una segona fase: elecció de les preguntes clau que formaran
l’enquesta.
Per aquesta elecció, cal fer entendre als alumnes que necessiten un
criteri vertebrador que permeti seleccionar aquelles preguntes, les
respostes de les quals siguin adients per poder fer una bona
comparació de l’alimentació de les dues èpoques.
A partir d’aquí es farà l’elecció de les preguntes i, alhora, es
podran incloure de noves que creguin oportunes.
L’enquesta final hauria de semblar-se a la proposta d’enquesta que es
mostra a continuació, ja que aquesta recull i s’estructura amb els
punts claus per poder recollir la informació necessària per realitzar
el treball posterior.
Deures: passar l’enquesta a algun avi/a o conegut d’una generació
similar i portar-la resposta en la pròxima sessió.
Proposta d’enquesta:
Nom de l’entrevistador/a:
.................................................................
Edat de la persona entrevistada: .................
Per situar-nos en l’època:
1. Quantes vegades menjaves al dia? (inclosos els esmorzars i
berenars)
*
2 vegades
*
3 vegades
*
4 vegades
*
....................................
2. En un mateix dia menjaves el mateixos plats en alguns àpats?
*
Sí, sempre.
*
Sí, molt sovint.
*
Sí, però poques vegades.
*
No, mai.
*
........................................
En quins àpats?
....................................................................................................................
3. I d’un dia per l’altre, menjaves els mateixos plats durant dies
seguits?
Sí  Sempre Menjava el mateix
Sovint Sopava el mateix
Poques vegades Sopava i menjava el mateix
Rarament
No, mai
4. Quants dies en una setmana, solies menjar els mateixos plats? Quins
eren?
Cap 2  3  4  més de 4
Solia menjar:
..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Per realitzar la piràmide:
1. Quantes vegades a la setmana solies menjar carn?
....................................................................
Com s’obtenia la carn: de supermercats o altres botigues, de la cria i
matança d’animals,...?
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
2. Quantes vegades a la setmana solies menjar
peix?.....................................................................
..........................................................................................................................................................
D’on s’obtenia: de les peixateries, la pròpia
pesca,...?..................................................................
...........................................................................................................................................................
3. Quantes vegades a la setmana menjaves ous?
...........................................................................
D’on s’obtenien els ous?
...................................................................................................................
...........................................................................................................................................................
4. Quantes vegades a la setmana solies veure
llet?.........................................................................
Com
s’aconseguia?...........................................................................................................................
Quantes vegades a la setmana solies menjar productes làctics: iogurt,
formatge,...?
...........................................................................................................................................................
D’on s’obtenia o com s’aconseguia?
................................................................................................
...........................................................................................................................................................
5. Quantes vegades a la setmana solies menjar fruita? I per què?
.................................................
.........................................................................................................................................................
6. Quantes vegades a la setmana solies menjar verdures o hortalisses?
D’on s’obtenien o com s’aconseguien?
7. Quantes vegades a la setmana solies menjar cereals, llegums,
patates i pa?
Com s’obtenien aquests aliments?
8. Quant de sovint menjaves dolços o llaminadures?
D’on i com s’aconseguien?
Aspectes interessants:
.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................
*
A més, cal incloure preguntes relacionades amb els resultats dels
alumnes, a partir de les quals es puguin establir importants
semblances i diferències entre l’alimentació dels avis i la seva;
d’aquesta manera s’extrauran conclusions més clares i profundes en
el tema.
SISENA SESSIÓ
-------------
OBJECTIUS:
*
Aprendre a analitzar la informació obtinguda a partir d’una
enquesta.
*
Presentar de maneres diferents (taules, gràfiques, preguntes...)
la informació amb la que es treballa.
*
Mostrar una correcta actitud i predisposició en el treball
d’equip.
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Anàlisi de les enquestes: el context
Durada: 20- 25 minuts aproximadament.
Material: Enquestes respostes per la gent entrevistada i la fitxa
número 1 “Analitzem l’enquesta”6.
Desenvolupament de l’activitat:
Per iniciar la sessió, es comenta a nivell general com ha anat
l’experiència de passar l’enquesta, si s’han trobat dificultats, etc.
Tot seguit, es fa l’anàlisi de la primera part de les enquestes: el
context. Per fer-ho d’una forma pautada i senzilla per a l’alumne,
aquest haurà de respondre individualment a la fitxa número 1.
Aquesta fitxa es basa en una sèrie de preguntes que ha de completar
amb la informació obtinguda a partir de la primera part de
l’entrevista. D’aquesta manera, cada alumne/a obtindrà un document
escrit que conté una síntesi de les dades recollides.
Activitat 2.- Anàlisi de les enquestes: per realitzar la piràmide.
Durada: 35- 40 minuts aproximadament.
Material: La segona part de les enquestes, la taula número 4
“Freqüència amb la que els entrevistats menjaven cada grup d’aliments
per setmana, quan tenien la nostra edat”7 i fotocòpia de la piràmide
nutricional dels entrevistats8.
Desenvolupament de l’activitat:
En aquesta activitat els alumnes es distribueixen per grups (els
mateixos que en activitats anteriors) i han d’analitzar la segona part
de l’enquesta. Per facilitar aquesta anàlisi, es donarà a cada grup,
la taula número 4, la qual permet tenir en compte els resultats de
cada alumne i alhora obtenir els resultats de grup. A partir de la
columna “suma total” els alumnes realitzaran la corresponent piràmide
nutricional dels entrevistats, seguint la mateixa llegenda que es va
acordar en la tercera sessió (per poder fer una bona comparació
posterior). D’aquesta manera aconseguiran la representació gràfica
dels resultats de l’enquesta els quals fan referència a l’alimentació
fa uns seixanta/setanta anys enrere.
Deures: Respondre a les dues preguntes de la fitxa número 2
“Reflexions”9 individualment; la qual se’ls haurà lliurat a mesura que
hagin anat acabant el treball de la piràmide.
SETENA SESSIÓ
-------------
OBJECTIUS:
*
Saber resumir i sintetitzar tot el treball realitzat durant un
període en un mural visual i clar.
*
Reflexionar conscientment sobre la pregunta Sempre s’ha menjat
igual?; tot tenint en compte tot el treball realitzat.
*
Treballar col·laborativament amb els membre de l’equip de treball,
respectant-se, escoltant les opinions dels demés, arribant a
consensos, etc.
DURADA : 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Preparació del mural
Durada: 15 minuts aproximadament.
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Per començar la sessió farem un repàs general de tot el material que
cada grup ha de tenir. A partir d’aquí es proposarà fer un mural on es
presenti tot aquest material, juntament amb les conclusions de grup
que els alumnes hagin extret a partir d’aquest procés de recerca.
Ara bé, per la realització del mural, primerament, determinarem unes
pautes a seguir, les quals les acordarem conjuntament amb tots els
grups. Així, cada grup dirà allò que pensi interessant incloure en el
mural i el mestre/a ho anirà apuntant a la pissarra. De totes les
aportacions, al final es seleccionaran les que es creguin convenients
i essencials perquè resulti un mural sintètic i informatiu del que
s’ha estat treballant durant la proposta didàctica.
Aspectes essencials que ha d’incloure el mural i que el mestre/a haurà
de fer-los present en cas que no surtin dels propis alumnes:
*
Piràmide de grup
*
Piràmide dels entrevistats
*
Comentaris interessants que els sorgiren de la comparació entre la
piràmide nutricional de cada membre del grup i la del grup sencer.
*
Comparacions entre la piràmide de grup i la piràmide dels
entrevistats; tenint en compte els grups d’aliments i la
freqüència amb què es mengen.
*
Escriure les conclusions de grup (a partir de la fitxa número 2
cada alumne ja tindrà les idees més clares i serà més fàcil que
exposin les seves idees i puguin extreure una idea comú) sobre la
pregunta: sempre s’ha menjat igual?  Cal que comentin les
diferències que han trobat entre abans i ara pel que fa als hàbits
alimentaris i a més, les causes que ho justifiquen o creguin que
ho justifiquen.
Activitat 2.- Realització del mural
Durada: 40 minuts aproximadament
Material: Cartolina, rotuladors, cola, tisores, llapis de colors,
documents del grup...
Desenvolupament de l’activitat:
Un cop donades les indicacions i pautes necessàries per l’elaboració
del mural, cada grup es disposarà a preparar-ho tot i realitzar el seu
propi mural.
En aquesta sessió és important que el mestre/a vagi passant per tots
els grups i observant el treball que realitzen els alumnes; tot
comprovant que tots els membres participen, que saben el que han de
fer, ajudant-los o encaminant-los en la resolució d’alguns dubtes,
etc.
Deures: - En cas de no haver acabat el mural, portar-lo fet en la
següent sessió.
- Demanar a algun entrevistat/a (un per grup) que vingui a la pròxima
sessió per escoltar les nostres presentacions dels murals, les nostres
conclusions i poder clarificar-nos els possibles dubtes o confusions
que en tinguem a partir de la seva experiència.
VUITENA SESSIÓ
--------------
OBJECTIUS:
*
Mostrar una actitud de respecte i gratitud pels convidats i
convidades.
*
Expressar-se oralment amb correcció, amb to de veu adient, de
forma clara i entenedora...; tot expressant les idees claus i
essencials.
*
Participar a classe en els debats i discussions, respectant els
altres.
*
Obtenir les conclusions conceptuals finals de la proposta
didàctica.
DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES:
Els alumnes estaran agrupats d’acord al seu grup de treball i
juntament amb ells l’entrevistat o entrevistada que el grup hagi
escollit. Cada grup tindrà el seu espai i és important que, a partir
d’aquest, tots pugin veure i sentir bé les explicacions de la resta
dels grups, que aniran sortint davant la classe.
DURADA: 2 hores (tota la tarda)
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Donar la benvinguda als entrevistats
Durada: 5-10 minuts aproximadament
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
En començar la classe, primerament, donarem la benvinguda als
entrevistats que hagin pogut venir amb nosaltres.
Ells es presentaran breument i començarem amb les presentacions dels
murals.
Activitat 2.- Presentacions dels murals
Durada: 45 minuts aproximadament
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
A partir d’un determinat ordre (sorteig, aleatori...) els grups aniran
sortint un a un davant la classe per comentar el seu mural, les seves
conclusions, algunes anècdotes... Després de la presentació de cada
grup, el seu convidat/a podrà intervenir si ho creu convenient per
clarificar algunes qüestions que no s’hagin concretat o que siguin
errònies.
Així, tots els grups aniran fent la seva presentació; per la qual
s’han d’ajustar a un temps màxim d’aproximadament quatre minuts per
grup.
Activitat 3.- Conclusions generals de la proposta didàctica
Durada: 1 hora aproximadament
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Un cop totes les presentacions dels murals s’hagin realitzat, es
passarà a extreure les conclusions finals del treball.
Es partirà d’una posada en comú entre tots els grups i els convidats
per arribar a elles. Així, cada grup i membre del grup podrà
intervenir tot aportant les seves pròpies idees, que el mestre/a anirà
resumint i apuntant a la pissarra. Alhora, es tracta de que sigui una
activitat de discussió i diàleg entre els alumnes per poder arribar a
un consens entre tots/es.
A més, els convidats intervindran al llarg d’aquesta activitat
contínuament; serà important que afirmin les conclusions a les quals
s’arriben (a partir de la seva pròpia experiència o del que coneixen
de la seva època) o bé, també ajudin a entendre millor alguns
conceptes o algunes idees que els alumnes no tinguin gaire clares.
Aprofitant la seva presència també els demanarem que expliquin
experiències pròpies de la seva vida quotidiana quan eren petits, per
tal que els alumnes puguin tenir més informació, de diferents
persones, i puguin fer-se una idea més general del context
d’aleshores, de com es vivia llavors.
D’aquesta manera, al final de la sessió, obtindrem una llista amb els
ítems claus que s’hagin comentat; els quals seran les conclusions
definitives i finals de la nostra proposta didàctica, és a dir, que a
partir d’aquestes s’han de poder assolir els objectius conceptuals que
ens havíem plantejat. Per tant, saber donar resposta a la pregunta
Sempre s’ha menjat igual? d’una manera justificada i coherent.
Això significa que també caldrà reflexionar i arribar a les causes de
per què no sempre s’ha menjat igual, aquí caldrà fer esment de
l’evolució tecnològica que s’ha donat en els darrers anys (per exemple
l’aparició de frigorífics, congeladors, etc.) els avenços científics
(per exemple, els avenços en el camp de la química, que permeten
conservar els aliments durant molt més temps ...), etc. El fet
d’arribar a determinar aquestes causes és important que es doni a
partir de les reflexions dels alumnes; tot a partir d’un diàleg guiat
pel mestre/a que els ajudi i encamini a descobrir aquestes causes.
Alhora, les explicacions dels entrevistats presents a l’aula
facilitarà aquesta tasca, ja que poden intervenir tot explicant la
seva pròpia experiència i així els alumnes ho podran entendre més
fàcilment.
NOVENA SESSIÓ
-------------
OBJECTIUS:
*
Assolir els objectius proposats a la unitat didàctica.
*
Analitzar críticament tot el treball realitzat, tot avaluant la
unitat didàctica.
*
Mostrar una actitud participativa, activa, crítica i de respecte
durant totes les activitats.
DURADA: 1 hora
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Activitat 1.- Recordar les conclusions finals del treball
Durada: 15-20 minuts aproximadament.
Material: document que recull les conclusions extretes en la vuitena
sessió (el mestre/a l’elaborarà i lliurarà als alumnes)
Desenvolupament de l’activitat:
Iniciarem la sessió recordant les conclusions extretes en l’anterior
sessió.
Primerament, els alumnes aniran comentant les conclusions que recordin
i podran fer algun comentari si ho creuen convenient (si els queda
algun dubte, han pensat alguna cosa diferent...). Al final, el
mestre/a lliurarà a cada alumne/a una fotocòpia amb totes les
conclusions que es van acordar en la sessió anterior; així cada alumne
disposarà d’aquest document escrit de síntesi sobre tot el treball; en
ell podran afegir algun comentari individual, d’opinió... que els
sembli convenient per recordar-ho posteriorment.
Activitat 2.- Avaluem la proposta didàctica
Durada: 30 -35 minuts
Material: ---
Desenvolupament de l’activitat:
Finalment per donar per finalitzada la proposta didàctica, es dedica
el temps restant de l’última sessió perquè els propis alumnes avaluïn
el treball realitzat. Aquesta activitat es farà col·lectivament entre
tots els alumnes de la classe i a partir del plantejament per part del
mestre/a de diverses preguntes; com ara:
*
Què és el que us ha agradat més? Per què?
*
Què és el que us ha agradat menys? Per què?
*
Quina tasca ha estat la més difícil? Per què?
*
Quina tasca ha estat la més fàcil? Per què?
*
Penseu que us ha faltat treballar més algun aspecte concret?
*
Alguna activitat no ha tingut interès per vosaltres? Per què?
*
Com valoreu la participació dels entrevistats o entrevistades?
*
Creieu que a partir de les explicacions i experiències d’una
persona podem extreure informació molt interessant i de tant valor
com en els llibres de text? Per què?
*
Com ha anat el treball en grup? Quines dificultats heu tingut? Com
les heu solucionat?
*
Què canviaríeu de tot el treball realitzat? Per què?
*
Un cop acabada la proposta didàctica creieu que heu après? El què?
Sabeu donar resposta a la pregunta: Sempre s’ha menjat igual?
Amb aquest diàleg final es conclou la unitat didàctica i a partir de
l’avaluació dels alumnes és important que el mestre/a s’adoni dels
aspectes que pot millorar, què ha de modificar, si ha de actuar de
manera diferent... per una pròxima posada en pràctica.
GUIA PELS MESTRES
=================
Aquest apartat va dirigit als mestres que vulguin posar en pràctica la
unitat didàctica que proposem. Així, es tracta d’una guia que inclou
consells, explicacions més detallades o idees a tenir en compte en les
diferents sessions de la proposta.
Per tant, el que intentem és facilitar l’aplicació de la unitat
didàctica, en el sentit que el mestre/a sigui capaç, amb la lectura de
la seqüència d’activitats i l’ajuda d’aquesta guia, d’encoratjar-se i
sentir-se segur a l’hora de realitzar les diverses activitats.
Alhora, trobem molt interessant la lectura d’aquesta guia pel fet que
inclou diverses propostes per ampliar el treball que s’ha estipulat en
la seqüència d’activitats. És a dir, que deixa portes obertes per
poder aprofundir i treballar altres temes molt relacionats amb la
unitat didàctica, que es deriven de les activitats realitzades (es
poden treballar els trastorns en l’alimentació, el boom del fast-food,
alimentació sana i equilibrada, l’aparició del iogurt...). Alhora,
deixem a les vostres mans el fet de treballar aquesta unitat didàctica
amb diferents llengües. I aplicar i utilitzar les noves tecnologies
com a recurs de treball (proposta comentada en algunes de les
sessions).
Així doncs, la nostra intenció és que el mestre/a es faci seva la
proposta que plantegem i la tingui en compte com a eix central del
treball a realitzar; però, alhora, que tingui a l’abast diversos
recursos i idees per poder aplicar noves propostes per ampliar el tema
de treball. Posem molt d’èmfasi en aquest punt, perquè no volem
presentar la nostra proposta com a quelcom fix i inalterable, sinó tot
el contrari, presentar-la de manera totalment adaptable a les
necessitats, interessos, motivacions... tant dels mestres com dels
alumnes, segons cada context. I és d’acord a aquesta realitat de cada
aula que cal desenvolupar la unitat didàctica amb un tractament
multicultural, interdisciplinari i significatiu. Com que aquesta
multiculturalitat, avui dia, és una realitat a totes les aules; en
aquesta unitat didàctica proposem treballar-la a dos nivells: d’una
banda, a partir de la diversitat cultural que existeix en el mateix
alumnat (respectar les diferències alimentàries...) i, d’altra banda,
a nivell de la diversitat cultural dels familiars o coneguts dels
alumnes; en aquest sentit ens referim als entrevistats i cal conèixer
i respectar la diversitat cultural d’ells/es per poder interpretar
correctament els resultats que obtenen els alumnes.
Finalment, en aquest apartat també incloem a cada sessió una proposta
d’avaluació, la qual és independent a cada sessió, ja que considerem
que d’aquesta manera pot ser més útil en l’aplicació de la unitat
didàctica.. Abans de tot, cal dir que la nostra idea d’avaluació es
basa en una avaluació a tres nivells: inicial, formatiu i final. Per
tant, en tot moment proposem una avaluació contínua que presentem com
una metodologia que forma part del treball del dia a dia. És a dir,
allò important no és poder donar una qualificació concreta a cada
alumne d’acord als resultats del seu treball; sinó que fem un ús de
l’avaluació diferent, el que volem és fixar-nos en el conjunt
d’actituds, coneixements i procediments que es van treballant i
assolint per poder anar ampliant-los i avançant, o bé reforçar-los.
Primera sessió
Aquesta sessió té com a objectiu fer una introducció al tema de la
unitat didàctica i dóna molta importància a saber quins són els
coneixements previs dels alumnes; per tal de conèixer el punt de
partida des del qual cal iniciar el treball a realitzar.
En aquest sentit, un aspecte a tenir en compte és tractar, des d’una
visió multicultural i tenint en compte la diversitat d’estatus socials
diferents, les preguntes que s’aniran formulant en la primera
activitat. Així, és important aprofitar qualsevol intervenció dels
alumnes per entendre que no totes les persones, ni famílies són i/o
viuen igual. Aquest fet cal valorar-lo i com a mestre/a cal potenciar,
en el diàleg, una actitud de comprensió i acceptació d’aquesta
realitat.
Quan es presenti la proposta didàctica, és molt important motivar als
alumnes en relació al tema que es treballarà; ja que seran vàries les
sessions que hauran de dedicar a treballar la unitat didàctica. Així
doncs, cal que s’involucrin, que donin a conèixer les seves pròpies
inquietuds i que es mostrin interessats en aprofundir i treballar el
tema.
En la segona activitat (la recollida de dades sobre la pròpia
alimentació al llarg d’una setmana) és important donar a conèixer, des
d’un principi, la funció que tindrà aquesta informació al llarg de
totes les sessions. D’aquesta manera els alumnes entendran el perquè
del seu treball i així, seran conscients en tot moment de la feina que
fan i del sentit d’aquesta.
Proposta d’avaluació
Cal tenir en compte la participació de TOTS els alumnes durant el
diàleg inicial; tot procurant que quan es participi es faci amb
intervencions adequades i correctes.
També es valorarà el respecte envers la diversitat de respostes, la
justificació dels propis arguments i mostrar una actitud positiva i de
participació al llarg de la sessió.
Finalment, cal centrar-se en avaluar els coneixements previs dels
alumnes, en aquest sentit és important que el mestre/a s’anoti quins
són aquests i quines són les inquietuds i els interessos dels alumnes,
per poder plantejar les següents sessions tenint en compte aquests
aspectes (adaptant-lo a la seva situació).
Segona sessió
D’aquesta sessió cal destacar que el mestre/a ha de deixar que alumnes
treballin de manera autònoma amb el seu grup de treball. Ara bé, per
aconseguir això és molt important que primerament s’expliqui amb
claredat i concreció la feina a fer i el que s’espera d’aquesta; tot
assegurant-se de que realment els alumnes han entès el que s’ha
explicat.
En aquesta sessió només volem fer un incís en l’última activitat. Quan
s’obté el resultat final de la classificació dels aliments segons la
seva composició, si el mestre/a creu convenient aprofundir més
respecte aquesta classificació o comprova que els alumnes estan molt
interessats per saber més, pot utilitzar com a recurs, per exemple, el
llibre Bonmatí I. (1991), L’alimentació i els aliments, Barcelona;
pàgines 48-65 (capítol 3, apartat Grups d’aliments); o, fins i tot, es
pot deixar aquest llibre a la biblioteca d’aula perquè l’alumne/a
interessat se’l pugui mirar.
A més, si es vol treballar més abastament el tema, es poden utilitzar
les noves tecnologies per fer una recerca d’informació a Internet (tot
sent amb la informació que es treballa).
Proposta d’avaluació
En aquesta sessió cal avaluar el treball en equip realitzat, tot
tenint molt present el respecte als altres, el consens de grup,
utilitzar un to de veu moderat...
A més, cal avaluar les intervencions i participacions dels grups de
treball, tal com: si cada alumne/a ha portat el material que es
demanava, si tots els membres han col·laborat en la tasca a fer, si
les seves intervencions són clares i correctes, si mostren una actitud
correcta, etc.
Tercer sessió
En quant a la piràmide a realitzar, és important explicar als alumnes
que és un material que cal tenir a mà durant tot el desenvolupament de
la unitat didàctica; ja que, d’una banda, en la tasca de la pròxima
sessió, en la que es farà una nova piràmide però amb els resultats de
tots els membres del grup, facilitarà poder comparar els resultats de
grup amb els de cada alumne. Així es podran tenir en consideració
totes les diferències i s’explicaran des d’una perspectiva
multicultural. D’altra banda, permetrà en sessions posteriors comparar
la pròpia dieta amb la dieta que tenien els seus avis, la qual cosa
facilitarà assolir els objectius d’aquesta unitat didàctica: adonar-se
que no sempre s’ha menjat igual.
A partir d’aquesta activitat si es veu interès per part dels alumnes i
es creu interessant aprofundir més en el tema de dieta equilibrada i
sana, es podria fer un treball de comparació i reflexió entre les
piràmides obtingudes i el que seria una dieta sana i equilibrada; la
bibliografia al respecte és força àmplia alguns exemples de recursos
són els següents:
*
LÓPEZ NOMDEDEU, C.; Alimentación y nutrición: Los alimentos, vol.
3; Ministerio de Sanidad y Consumo; Madrid.
*
(2004) Els nostres aliments, edicions El Fos, Barcelona.
*
www.edu365.com/primaria/muds/natural/digestiu3/#
*
www.edu365.com/primaria/salut1/index.htm (recursos en xarxa)
Proposta d’avaluació
Primerament, s’ha d’avaluar el que es recorda de la sessió anterior,
tot fent un feed-back de la classificació dels grups d’aliments segons
la composició d’aquests.
En segon lloc, cal avaluar a cada alumne/a individualment si aquest ha
portat la seva taula completada i correcta.
Finalment, cal avaluar el treball individual que cada alumne/a vagi
realitzant durant la sessió, tenint en compte la dedicació,
constància, esforç... davant la seva feina. També, creiem positiu
permetre que els alumnes s’ajudin i col·laborin entre ells; és a dir,
que tot i ser un treball individual és positiu que els alumnes
s’ajudin entre si, per solucionar les dificultats que tenen i això cal
valorar-ho positivament.
Quarta sessió
En aquesta sessió és important que el mestre/a, tot i actuar com a
guia durant la realització dels materials (la piràmide nutricional de
grup) a nivell de classe, també vagi passant pels diferents grups per
comprovar que el treball que es va realitzant sigui correcte. És
important aquesta dedicació del mestre/a a cada grup, perquè els
alumnes treballin amb la seguretat de que van per bon camí en la feina
que van realitzant. Alhora, també és important que en aquestes
revisions del treball de cada grup, el mestre/a plantegi alguns
interrogants sobre el que estan treballant, a partir dels quals els
alumnes reflexionin, intentin trobar respostes... i, d’aquesta manera,
també se’ls està ajudant a preparar la posterior presentació
(interpretació de resultats, curiositats, etc).
Proposta d’avaluació
D’una banda, cal avaluar les actituds que es mostren al llarg de tota
la sessió, tan pel que fa al treball en equip com l’actitud que es té
durant la presentació dels altres grups.
D’altra banda, cal avaluar el treball realitzat per cada grup i per
cada membre del grup: participació, bona presentació, seguir les
normes acordades per fer el treball, arribar a un consens de grup,
expressar la pròpia opinió clarament, tot raonant-la i justificant-la,
escoltar a la resta de companys, etc.
Cinquena sessió
En aquesta sessió cal tenir en compte que la proposta d’enquesta que
s’inclou és únicament un exemple elaborat a partir d’aquelles
preguntes claus que nosaltres hem seleccionat, perquè són les que
permetran continuar amb el treball. Ara bé, cal arribar a les
preguntes de l’enquesta amb tots els alumnes; això suposa incloure els
seus propis interessos i, per tant, en l’enquesta real les preguntes
poden estar formulades de manera diferent. A més, si es creu
convenient, es poden afegir més temes a tractar a partir de l’enquesta
(tot dependrà de la motivació i interès dels alumnes).
Aquesta proposta d’enquesta la presentem en format paper; però, si es
vol treballar aquesta unitat didàctica relacionant-la amb les noves
tecnologies, es podria deixar llibertat per l’elecció del format a
l’hora d’entrevistar. Així, algunes idees poden ser: gravar l’enquesta
en cassette, un vídeo de l’enquesta, fotografies mentre es realitza
l’enquesta, etc.
Proposta d’avaluació
En primer lloc, a partir de l’activitat de fer un feed-back sobre tot
el que s’ha treballat fins ara, es tracta d’avaluar allò que els
alumnes estan aprenent per poder saber quins coneixements han
adquirit, la seva comprensió sobre el treball realitzat, etc.
En segon lloc, durant la preparació de l’enquesta cal avaluar la
participació de tots els alumnes a partir de les seves aportacions;
tot centrant-se en observar si en general entre tots els alumnes
arriben a les preguntes claus de l’enquesta sense un paper
protagonista del mestre/a. Ara bé, si cal guiar-los i ajudar-los molt
en aquesta tasca, s’hauria de tenir en compte fer més activitats
semblants en altres situacions, ja que és una tasca amb la que han
d’estar familiaritzats (saber trobar les idees claus).
Finalment, mostrar una actitud de respecte envers les opinions i
intervencions dels altres, etc.
Sisena sessió
Per poder dur a terme aquesta sessió correctament, cal que tots els
alumnes portin realitzada la seva enquesta. Així respecte aquest
treball d’entrevistar alguna persona, si no s’ha fet anteriorment, es
pot donar el cas que hagin sortit alguns problemes o alguns dubtes que
sigui interessant posar-los en comú. Per tant, el fet de comentar com
ha anat l’experiència s’ha de valorar com una activitat molt
important.
Pel que fa a la fitxa núm. 1, cal tenir present que aquesta els
serveix com a font escrita i contextualitzadora de l’època de
l’entrevistat; a partir de la qual, posteriorment, podran comparar els
seus hàbits alimentaris actuals amb aquests.
Pel que fa a la realització de la piràmide, és important que, en
aquest cas, els alumnes ja coneguin els passos a seguir, i puguin
realitzar un treball menys pautat i guiat respecte les anteriors
realitzacions de piràmides. Tot i que no són ben bé els mateixos
passos a seguir, cal observar i analitzar si els alumnes saben
resoldre l’activitat convenientment, sense que el mestre/a els doni
les pautes detalladament; d’aquesta manera es comprova que els alumnes
hagin assolit els procediments anteriorment treballats i els sàpiguen
aplicar en altres situacions similars.
Al finalitzar el treball plantejat per la sessió, es proposa una fitxa
que si no s’acaba o no se sap respondre a la mateixa classe, es
proposa com a feina per fer a casa amb l’ajuda i les aportacions dels
familiars dels alumnes. És important respondre a les dues preguntes de
manera reflexiva i individual (a partir de la seva realitat), ja que
seran de gran ajuda per que els alumnes iniciïn l’extracció de les
conclusions del treball que estan realitzant.
Proposta d’avaluació
En primer lloc cal avaluar individualment que cada alumne hagi
realitzat l’enquesta.
En segon lloc, cal avaluar l’anàlisi que es fa a partir de les
enquestes, tot fixant-se en si els alumnes saben trobar la informació
que els interessa i sintetitzar-la en la fitxa número 1.
Finalment, cal avaluar, d’una banda, el treball en equip durant la
realització de la piràmide pel que fa a la participació i aportació de
cada membre i, d’altra banda, que siguin capaços de realitzar un
treball autònom, constant, d’equip, etc.
Setena sessió
Aquesta sessió es dedica íntegrament a la realització dels murals.
Pensem que s’ha de donar molta importància a la realització d’aquests,
ja que per fer-los els alumnes han de tenir en compte tot el treball
realitzat fins ara, han de saber relacionar-ho entre sí i extreure les
seves pròpies conclusions tot sintetitzant aquesta informació en el
mural.
Pel fet de ser una tasca tan important, cal que el paper del mestre/a
es basi en la observació de la feina que fa cada alumne, en la
correcció del treball que realitza cada equip de treball i en ajudar a
resoldre possibles dubtes.
Seguint amb la idea de relacionar la proposta amb les noves
tecnologies, en comptes de realitzar un mural es podria proposar
preparar un power point o altres presentacions amb les que s’utilitzin
les noves tecnologies amb la mateixa finalitat.
Proposta d’avaluació
D’una banda, avaluem el fet que cada alumne conservi en bones
condicions el material que ha anat elaborant durant la unitat
didàctica, ja que part d’aquest s’haurà d’incloure en el mural.
D’altra banda, avaluem la síntesi que fa cada grup del treball
realitzat fins ara en el mural, tot fixant-nos en: les idees que
consideren essencials, quins coneixements han adquirit, la presentació
d’aquest, i el treball en equip que s’ha portat a terme durant la
realització d’aquest.
Vuitena sessió
Aquesta sessió està pensada per desenvolupar-la durant dues hores
seguides. Nosaltres proposem que el més adient seria destinar una
tarda, ja que així, d’una banda, es pot aprofundir més en l’extracció
i comentari de les conclusions finals del treball a les quals volem
arribar. D’altra banda, creiem que una hora resultaria poc profitosa
per realitzar tot aquest treball i aprofitar al màxim la participació
dels convidats.
En aquesta sessió és molt important tenir en compte tot el que
expressen els alumnes durant la presentació dels murals, ja que cal
considerar que reflecteixen allò que realment han après i creuen
important de tota la proposta didàctica. Alhora, cal emfatitzar la
importància de hipotitzar i trobar les causes que justifiquen la
resposta al títol de la unitat didàctica. En aquest sentit,
primerament cal escoltar les hipòtesis dels alumnes per comprovar si
les reflexions que han fet han anat per bon camí. A partir d’aquí,
caldria comentar aquestes causes més detingudament a nivell de classe,
a través d’un diàleg comú i aprofitant la participació i intervencions
dels convidats entrevistats, els quals poden explicar les causes des
de la seva pròpia experiència.
Aquesta sessió també cal aprofitar-la per aclarir possibles dubtes o
treballar conceptes que s’hagin assolit incorrectament. En aquesta
feina també cal aprofitar la presència dels entrevistats perquè ens
puguin clarificar des de la seva experiència i a partir d’exemples i
explicacions, els possibles errors.
En el cas que les presentacions mostrin que els alumnes no han arribat
a assolir els objectius de la unitat didàctica, aquesta sessió serà
rellevant per guiar tots els coneixements que han adquirit els
alumnes, treballar-los amb els convidats i fer reflexionar als alumnes
d’acord a la perspectiva que nosaltres volem assolir.
Per últim, les presentacions que tenen lloc durant aquesta sessió si
les han fet aplicant algun tipus de recurs informàtic és important
disposar del material necessari per poder-les veure. Alhora, com a
obsequi de gratitud als entrevistats que han assistit a classe, se’ls
podria fer una fotografia digital amb el seu grup de treball
corresponent, la qual els mateixos alumnes podrien realitzar.
Proposta d’avaluació
En primer lloc, cal avaluar la presentació de cada grup, fixant-se en
la informació que donen a conèixer, la qual és allò que han après del
treball realitzat durant la unitat didàctica.
En segon lloc, és important fer una autoavaluació de la unitat
didàctica des del punt de vista dels objectius marcats pel propi
mestre/a. Per tant, segons el que expressen els alumnes es podrà
avaluar si la realització de la proposta didàctica ha aconseguit
assolir els objectius marcats o no.
Finalment, cal avaluar l’actitud durant tota la sessió, tenint en
compte el respecte als convidats, a la resta de grups de treball, a la
participació activa durant la posada en comú, en les intervencions amb
congruència i lògica, etc.
Novena sessió
Aquesta sessió correspon a l’última de la unitat didàctica que
proposem, per tant, la primera activitat (feed-back de tot el treball
realitzat) és de gran importància per acabar de consolidar
definitivament els aprenentatges dels alumnes i, alhora, saber si
realment aquests han estat els que s’esperaven. Tot i això, si
s’observa que els alumnes no han après el que s’havia proposat o
encara tenen dubtes, és important no deixar aquesta unitat inacabada i
incompleta i, per tant, caldria comprovar què és el que cal treballar
més detingudament i preparar algunes sessions més, per aconseguir
assolir els objectius inicials.
Per tal d’arribar a aquest coneixement sobre els aprenentatges
realitzats, en la present unitat didàctica proposem una posada en comú
entre tota la classe, guiada per preguntes claus plantejades pel
mestre/a que permeten assabentar-se d’aquests.
Ara bé, si es creu convenient, es pot portar a terme alguna altra
metodologia per corroborar-ho; per exemple, es pot preparar un joc,
una fitxa per fer individualment i avaluar aquesta, una fitxa per
respondre amb el grup de treball, etc.
Finalment, pensem que la unitat didàctica sense la última part de
reflexió i anàlisi crítica sobre tot el treball realitzat no té
sentit. És imprescindible dedicar un temps a conèixer l’avaluació dels
alumnes sobre la feina feta, ja que, d’una banda, aquesta informació
ens permetrà saber si la unitat didàctica ha estat motivadora,
interessant i enriquidora per ells/es (objectius que també es
proposaven). D’altra banda, és informació que ajuda al mestre/a a
millorar aspectes o canviar situacions de treballs en noves
aplicacions.
Proposta d’avaluació
Pel que fa a la primera activitat cal avaluar els aprenentatges
realitzats pels alumnes (especialment els conceptuals, ja que els
procedimentals i els actitudinals (tot i que també s’han de tenir en
compte) s’han anat avaluant en cada sessió). Per tant, és important
que en la posada en comú es faci participar a tothom i, alhora, que
davant els dubtes o possibles errors conceptuals siguin els mateixos
alumnes els que sàpiguen solucionar-los. En aquesta sentit, el
mestre/a ha d’actuar com a guia en tot moment i no donar les
solucions, ja que sinó no es podria adonar de si realment la classe ha
après o no.
Per aquesta avaluació final dels coneixements apresos, hem proposat
altres mètodes d’avaluació com les fitxes, el joc...; aleshores, a
partir d’aquests s’avaluaria el mateix però potser d’una manera més
fàcil.
Pel que fa a la segona activitat i última, cal avaluar i tenir en
consideració totes les intervencions dels alumnes. Així, és
especialment avaluable l’actitud crítica i positiva davant tot el
treball realitzat i que sàpiguen expressar-se oralment amb correcció,
claredat i coherència.
RECURSOS
========
Per la realització i la posada en pràctica de la present proposta
didàctica, els recursos necessaris són els següents que estan inclosos
en l’annex d’aquest treball:
*
Piràmide nutricional individual
*
Piràmide nutricional de grup
*
Piràmide nutricional dels entrevistats
*
Proposta d’enquesta10
*
Taula núm. 1 “Dieta individual” (per anotar la pròpia dieta d’una
setmana)
*
Taula núm. 2 “Freqüència amb la que he menjat els grups
d’aliments” (per l’elaboració de la piràmide individual)
*
Taula núm. 3 “Freqüència amb la que s’han menjat els grups
d’aliments –grup-” (per l’elaboració de la piràmide de grup)
*
Taula núm. 4 “Freqüència amb la que els entrevistats menjaven cada
grup d’aliments quan tenien la nostra edat” (per l’elaboració de
la piràmide dels entrevistats/des)
*
Fitxa núm. 1 “Analitzem l’enquesta” (preguntes síntesi de
l’enquesta)
*
Fitxa núm. 2 “Reflexions” (preguntes de reflexió a partir de
l’enquesta)
A més, cal incloure les fonts a partir de les quals s’extreuen les
informacions que es treballen:
*
Els entrevistats/des a l’enquesta.
*
Els participants en la vuitena sessió de la proposta didàctica.
RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT
=======================================================
Pel que fa a la relació que hi ha entre els objectius generals de la
proposta didàctica i els objectius del currículum del departament
d’ensenyament, hem establert una sèrie de connexions, tot tenint
present que és necessària aquesta interdependència entre uns i altres
objectius per poder justificar la present proposta didàctica en el
marc educatiu actual.
Cal destacar que la present proposta didàctica ha estat plantejada des
d’una perspectiva interdisciplinar, ja que en ella es treballen
conjuntament diferents aspectes de les àrees de Coneixement del Medi
Natural i Social, , Matemàtiques, Llengua Catalana (altres llengües
segons l’idioma dels entrevistats/des) i, finalment, amb la
possibilitat d’incorporar les Noves Tecnologies.
Pel que fa al Coneixement del Medi Natural i Social, considerem
aquestes àrees com un únic bloc, ja que tractem totes les temàtiques a
partir de la unió de les dues vessants, és a dir, que no creiem
convenient marcar una línia divisòria inamovible i il·lògica, ja que
no correspon a la realitat.
D’una banda, pel que fa als objectius generals tant de l’àrea de
Coneixement de l’Àrea del Medi Natural com Social, treballats en la
proposta didàctica cal destacar-ne els següents:
Coneixement del Medi Natural:
*
(3) Fer servir correctament els termes científics en tot tipus
d’expressió – oral, escrita i gràfica -, que han d’utilitzar per a
la descripció dels fets i per a l’ elaboració d’informes de les
activitats experimentals. Considerant les enquestes realitzades i
l’anotació de la seva dieta com activitats experimentals.
*
(5) Buscar respostes creatives i originals als interrogants
plantejats utilitzant els procediments adequats al nivell i a la
temàtica.
*
(7) Recolzar amb arguments les pròpies afirmacions i saber
contrastar-les amb les de les altres persones, en la perspectiva
d’avançar en el pensament crític.
*
(9) Tenir una visió positiva de les aportacions de la ciència i la
tecnologia en la societat.
Coneixement del Medi Social:
*
(1) Saber utilitzar diverses fonts d’informació directa i
indirecta, per adquirir la informació que li interessa,
processant-la, interpretant-la i expressant-ne els resultats
mitjançant diversos llenguatges.
*
(2) Formular-se preguntes i fer prediccions, arribant a
conclusions o generalitzacions a partir de temes pròxims, coneguts
i concrets.
D’altra banda, pel que fa als continguts tant de l’àrea de Coneixement
de l’Àrea del Medi Natural com Social, treballats en la proposta
didàctica cal destacar-ne els següents:
Coneixement del Medi Natural:
*
(1.7) Recollida de dades.
*
(1.8) Descripció.
*
(1.9) Classificació.
*
(1.10) Identificació de variables.
*
(1.12) Formulació d’hipòtesis.
*
(1.13) Utilització de bases de dades, per organitzar les dades
recollides, facilitar la recerca selectiva d’informació i la
posterior interpretació.
*
Bloc 2: Informació i comunicació.
*
(3.1) Utilització dels conceptes en situacions diverses.
*
(3.3) Síntesis d’informacions.
*
(4) Rigor en el tractament de la informació i comunicació,
utilitzant els instruments apropiats.
*
(6) Respecte per la ciència.
Coneixement del Medi Social:
Procediments
*
(2.1) Identificació de nocions temporals de durada, continuïtat i
canvi, i de relacions causa- efecte.
*
(3.1) Formulació de generalitzacions a partir d’experiències o
coneixements concrets, pròxims o coneguts.
*
(3.2) plantejament de problemes, preguntes i formulacions de
prediccions relacionades amb fets verificables.
*
(3.3) Selecció de fonts d’informació i utilització d’eines
apropiades de processament de dades obtingudes, per facilitar la
representació i l’elaboració de conclusions.
*
(3.5) expressió de conclusions amb diferents tipus de suport.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
*
(5.1) La vida en altres temps.
Actituds, valors i normes
*
Bloc 4: Actituds personals en el treball.
Finalment, pel que fa al objectius terminals tant de l’àrea de
Coneixement de l’Àrea del Medi Natural com Social, treballats en la
proposta didàctica cal destacar-ne els següents:
Coneixement del Medi Natural:
- (10) Actuar amb rigor en el tractament de la informació i
comunicació.
- (11) Elaborar senzills informes que reflecteixin el treball
realitzat al laboratori o al camp (fent referència al treball
realitzat amb les enquestes).
- (14) Memoritzar la terminologia nova després d’haver-ne comprès el
concepte corresponent (els cinc grans grups d’aliments).
- (15) Comunicar verbalment les observacions fetes o els resultats de
les experiències realitzades.
- (18) Llegir, interpretar i omplir guions de treball, qüestionaris,
taules i gràfics seguint normes establertes.
- (20) Mostrar interès per aplicar diverses situacions concretes els
conceptes apresos.
- (21) Establir generalitzacions i constatar que criteris diferents de
classificació donen lloc a particions diferents, o que diferents punts
de mira poden donar lloc a descripcions diferents d’un mateix fenomen.
(tot entenent el fenomen com el tema que es treballa).
- (22) Ordenar la informació rebuda o les dades obtingudes al voltant
de paraules clau o d’idees fonamentals.
- (23) Resumir la informació verbal i no verbal per tal d’elaborar-ne
una síntesi.
- (45) Prendre consciència de la influència dels costums en la salut:
tipus d’alimentació, ritme de vida, tipus d’activitats, descans, etc.
Coneixement del Medi Social:
- (3) Identificar nocions i situacions temporals de simultaneïtat,
successió, durada, continuïtat- canvi referides a fenòmens temporals i
històrics.
- (6) Utilitzar diferents tipus de fonts bàsiques en la història i
manejar documents diversos per expressar conclusions històriques
senzilles.
- (10) Debatre i discutir, de forma raonada, esdeveniments que
exemplifiques situacions geogràfiques, històriques, socials, sobre les
quals es posseeixi informació.
- (26) Compara alguns trets elementals sobre l’evolució del treball i
de les formes de vida quotidiana (alimentació, habitatge, vestit,
costums, tècnica, energia, transports, comunicacions, etc.) en
diferents períodes històrics.
- (44) Interessar-se per diferents formes de vida i de cultura
relativitzant similituds i diferències.
CONCLUSIONS
===========
Un cop finalitzat el plantejament de la proposta didàctica Sempre s’ha
menjat igual? pensem que la posada en pràctica d’aquesta pot ser
vàlida i molt interessant per treballar-la amb els alumnes de
Primària.
D’una banda, creiem que realment ens hem centrat en un tema que està
molt poc treballat en els llibres de text. De fet, nosaltres no hem
pogut treballar sobre cap base d’unitats didàctiques o temes teòrics
ja elaborats, perquè no els hem trobat. Ara bé, tot i que aquesta
dificultat de manca de fonts d’informació sobre el tema, ja ens la vam
trobar des de l’inici de la preparació d’aquesta unitat didàctica; no
ens ha deixat d’interessar el tema en cap moment. Pel fet que, per un
costat, hem cregut que pot ser molt motivador i interessant pels
alumnes, si es presenta des d’una perspectiva pròxima a les seves
vides quotidianes i per l’altre, creiem que cal tractar-lo a les
escoles perquè són molts els temes que s’hi poden relacionar i tractar
de manera funcional i significativa. Per exemple en la present
proposta s’hi treballen els grups d’aliments, l’anàlisi i síntesi
d’informació, la realització d’enquestes, es potencia el treball en
equip i autònom, etc.
D’altra banda, plantegem una proposta didàctica innovadora (pensem)
pel fet que tot el material i recursos necessaris per poder-la posar
en pràctica l’hem hagut de dissenyar, elaborar i verificar nosaltres
mateixes, sense cap referència d’exemple. Gràcies a aquest fet, també
creiem que ens hem beneficiat en el sentit que, poc a poc, hem
aconseguit un plantejament de treball que valorem molt positivament.
El fet que els alumnes obtinguin tota la informació a partir de la
seva pròpia recerca en ells mateixos i en les persones del seu entorn,
ens ha semblat una metodologia de treball enriquidora per a ells i que
no s’acostuma a utilitzar. Ara bé, en conseqüència, aquesta
metodologia requereix molta reflexió per part de tots, tant dels
alumnes com del mestre/a. Pel que fa als alumnes, aquests han
d’aprendre a seleccionar la informació amb la que treballen,
tractar-la a la seva conveniència... tot aconseguint, finalment,
reflexionar sobre tota ella, en conjunt, per poder extreure unes
conclusions finals que permetin assolir els objectius plantejats
inicialment. Pel que fa als mestres, suposa una adaptació adequada a
les circumstàncies de cada aula, per tant, el mestre/a no pot actuar
passivament en aquesta unitat didàctica. El seu paper amb els alumnes
ha de ser de guia, mediador, observador, etc. i, alhora,
individualment ha de saber reflexionar, analitzar i valorar tot el
treball i aportacions dels seus alumnes. D’aquesta manera,
s’aconsegueix una unitat didàctica funcional, útil, significativa i
pròxima a les realitats que envolten els nostres alumnes.
Finalment, esperem i desitgem que el nostre treball pugui ser útil i
es faci present a les aules de les escoles. Així, la nostra pretensió
és que a partir de la unitat didàctica que plantegem, es porti a terme
un treball que permeti un aprofundiment idoni dels coneixements,
procediments i actituds que considerem bàsiques d’acord al títol de la
nostra proposta Sempre s’ha menjat igual?. Alhora, esperem que la
perspectiva del nostre plantejament sigui ideal per interessar i
motivar als alumnes en la feina a fer.
Si s’aconsegueix això, estarem realment satisfetes del nostre treball
i, aleshores, serà quan realment haurem assolit tots els nostres
objectius personals.
REFERÈNCIES DE LA DOCUMENTACIÓ I RECURSOS UTILITZATS
====================================================
*
INSTITUT CATALÀ DEL CONSUM (1993); Diccionari dels aliments,
Generalitat de Catalunya; Barcelona.
*
CERVERA, P.; FORTUNY, M. (1990); Energia i equilibri nutritiu
Alimentació i salut, Biblioteca de la classe, número 25;
Barcelona, editorial Graó.
*
MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO: Dirección General de Salud
Alimentaria y Protección de los consumidores (1991); Guia pràctica
de nutrición; Madrid; capítol 3 (pàgines 20-31).
*
BONMATÍ, I. (1991); L’alimentació i els aliments; Barcelona;
Capítol 3 “Els aliments” (pàgines 48-65).
*
GENERALITAT DE CATALUNYA (1994); Quaderns d’educació per a la
salut a l’escola: Alimentació i nutrició; Programa d’Educació per
a la Salut a l’escola; Barcelona.
*
www.diabetesjuvenil.com (alimentación y diabetes)
*
www.vhl.org/handbook/spfoodpy.gif (per la piràmide)
*
www.zonadiet.com
ANNEX
=====
*
ANNEX 1.- Taula número 1 “dieta individual”
*
ANNEX 2.- Taula número 2 “Freqüència amb la que he menjat els
grups d’aliments”.
*
ANNEX 3.- Fotocòpia de la piràmide nutricional individual
*
ANNEX 4.- Taula número 3 “Freqüència amb la que s’han menjat els
grups d’aliments – grup -”
*
ANNEX 5.- Fotocòpia de la piràmide nutricional de grup
*
ANNEX 6.- Fitxa número 1 “Analitzem l’enquesta”
*
ANNEX 7.- Taula número 4 “Freqüència amb la que els entrevistats
menjaven cada grup d’aliments per setmana, quan tenien la nostra
edat”
*
ANNEX 8.- Fotocòpia de la piràmide nutricional dels entrevistats
*
ANNEX 9.- Fitxa número 2 “Reflexions”
ÀPATS
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
Fora d’àpats
Taula número 1 “Dieta individual” NOM:……………………………………………
Taula número 2 “Freqüència amb la que he menjat els grups d’aliments”
NOM:…………………………………
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Suma total
Carn, peix i ous
Llet i derivats
Cereals, llegums i patates
Verdures i hortalisses
fruites
Greixos i dolços
Taula número 3 “Freqüència amb la que s’han menjat els grups
d’aliments –grup-”
Suma total de:
Suma total de:
Suma total de:
Suma total de:
Suma total de:
Suma total del grup
Carn, peix i ous
Llet i derivats
Cereals, llegums i patates
Verdures i hortalisses
Fruites
Greixos i dolços
F
Nom: ………………………………..
itxa nº 1 “Analitzem l’enquesta”
C
A qui has fet l’enquesta?
Mengeu les mateixes vegades al dia l’entrevistat/a i tu? En cas que el
número d’àpats variï, fes un breu comentari sobre el que et van dir:
si passaven gana, si era el costum...
....
Anys enrere, en algunes famílies alguns dels àpats d’un mateix dia
eren iguals; és a dir, es menjava el mateix. És el cas del teu
entrevistat o entrevistada? Explica breument algun comentari que et va
fer sobre aquest tema.
Tot i això, encara era més sovint menjar alguns plats iguals durant
alguns dies seguits. Per exemple, hi havia famílies que feien
escudella i durant tres o quatre dies en menjaven. El teu
entrevistat/a t’ha explicat algun exemple similar? Quin? O bé, sempre
menjava diferent?
En una mateixa setmana quants plats diferents acostumaven a menjar?,
cada dia un de diferent? T’han comentat una gran varietat de plats?
ompleta el text següent amb la informació que has obtingut de
l’enquesta. Un cop completat el podràs utilitzar com la teva pròpia
font d’informació teòrica.
Alumne/a
…………………
Alumne/a
…………………
Alumne/a
…………………
Alumne/a
…………………
Alumne/a
…………………
SUMA TOTAL
Carn, peix i ous
Llet i derivats
Cereals, llegums i patates
Verdures i hortalisses
fruites
Greixos i dolços
Taula número 4 “Freqüència amb la que els entrevistat menjaven cada
grup d’aliments per setmana, quan tenien la nostra edat”
Nom: ………………………………..
Fitxa nº 2 “Reflexions”
A partir de tota la informació que has aconseguit de l’enquesta
respon:
Què penses de la seva dieta i de la teva? En quina creus que hi ha més
varietat d’aliments? Indica algunes de les semblances i algunes de les
diferències:
T’han comentat com aconseguien els aliments? Ho aconseguien de la
mateixa manera que avui dia en el nostre país? (botigues,
carnisseries, supermercats...). Fes un breu comentari del que pensis i
el que t’hagin explicat.
1 Veure annex 1.- Taula número 1 “dieta individual”
2 Veure annex 2: Taula número 2 “Freqüència amb la que he menjat els
grups d’aliments”
3 Veure annex 3 : Fotocòpia de la piràmide nutricional individual.
4 Veure annex 4: Taula número 3 “Freqüència amb la que s’han menjat
els grups d’aliments – grup -”
5 Veure annex 5: Fotocòpia de la piràmide nutricional de grup.
6 Veure annex 6: Fitxa número 1 « Analitzem l’enquesta »
7 Veure annex 7: Taula número 4 “Freqüència amb la que els
entrevistats menjaven cada grup d’aliments per setmana, quan tenien la
nostra edat”.
8 Veure annex 8: Fotocòpia de la piràmide nutricional dels
entrevistats.
9 Veure annex 9: Fitxa número 2 “Reflexions”.
10 L’exemple d’enquesta es troba en la cinquena sessió; tot i això és
important recordar que aquesta variarà segons les aportacions i les
inquietuds dels propis alumnes.
2