Casas De Papel (morado) José García Montalvo Profesor Del

casas de papel (morado) josé garcía montalvo profesor del departamento de economía y empresa universitat pompeu fabra los últimos

Casas de papel (morado)
José García Montalvo
Profesor del Departamento de Economía y Empresa
Universitat Pompeu Fabra
Los últimos datos sobre el número de billetes de 500 euros circulando
en España son asombrosos. Nada menos que 72 millones, el 25% de todos
los billetes de esa denominación emitidos por el BCE. Es cierto que
muchas de las actividades ilícitas que están floreciendo en España,
como se puede comprobar en el último escándalo de Marbella, pueden
explicar una parte de esta acumulación de billetes de 500. Sin embargo
la mayor parte la explica el sector inmobiliario que, por cierto, es
uno de los principales atractivos que los mafiosos extranjeros
encuentran para acabar blanqueando su dinero en la costa española.
Seguro que recuerdan que en los años anteriores a la introducción del
euro se habló mucho de la influencia del dinero negro en el
crecimiento de los precios de la vivienda. Todo ese dinero necesitaba
una salida ante la inminente llegada de la nueva moneda. Pues bien,
parece ser que en contra de lo esperado (la desaparición del dinero
negro con la llegada del euro) se ha producido una exitosa transición
de las “pesetas negras” a los “euros negros”. La fuerte demanda de
vivienda de los últimos años ha favorecido que los que compraron
viviendas con “pesetas negras” las hayan transformados en “euros
negros” incluso con un pingüe beneficio.
Me comentan que en Madrid se está pidiendo entre el 30 y el 50% en
negro para la compra de viviendas usadas. En las nuevas los
porcentajes oscilan entre el 5 y el 20%. Desafortunadamente este
proceso solo puede ir a peor pues una vez se ha comprado una vivienda
con dinero negro las transacciones posteriores tienen una elevada
probabilidad de implicar también pagos en dinero negro. La razón es
fundamentalmente fiscal. La única forma de evitar pagar por el
incremento patrimonial producido desde la compra es que el precio de
venta sea lo más bajo posible. Pero esto implica que en la siguiente
transacción el vendedor no estará dispuesto a pagar por el incremento
patrimonial del que le vendió la vivienda más el conseguido por él
mismo. Esto implica que la proporción de dinero negro que se pide irá
en aumento mientras el precio de la vivienda siga creciendo.
Está claro que la elevada rentabilidad de la vivienda ha hecho del
sector un imán para inversores y especuladores. Si de dicha
rentabilidad la Agencia Tributaria “mordiera” una proporción
importante del incremento patrimonial, como debería ser según las
leyes tributarias, habría sin duda mucha menos especulación pues la
rentabilidad neta después de impuestos sería bastante menor. El dinero
recaudado de esta manera podría destinarse a favorecer el acceso a la
vivienda de los colectivos con mayores dificultades o incluso a pagar
por los gastos fiscales de una generosa desgravación por alquileres.
Señor Solbes: dado que ha decidido no eliminar las desgravaciones
fiscales a la vivienda en la mini-reforma del IRPF, mi consejo es que
si quiere detener, al menos parcialmente, la espiral inflacionista en
el precio de la vivienda priorice en la Agencia Tributaria el cruce de
información entre los precios de venta declarados a Hacienda y los
precios de tasación. Si los intermediarios inmobiliarios “amateur” y a
tiempo parcial y los pequeños chiringitos de compra-venta de vivienda
pagarán a la hacienda pública por el incremento patrimonial real que
se produce en sus transacciones muchos de estos especuladores se
alejarían del mercado, dejando de presionar los precios y permitiendo
que los compradores “para vivir” encontraran viviendas más económicas.
Cases de paper (morat)
José García Montalvo
Professor del Departament d'Economia i Empresa
Universitat Pompeu Fabra
Les últimes dades sobre el nombre de bitllets de 500 euros circulant a
Espanya són sorprenents. Ni més ni menys que 72 milions, el 25% de
tots els bitllets d'aquesta denominació emesos pel BCE. Si fa un any
la seva xifra superava clarament la dels bitllets de 20 euros, en
aquests moments supera fins i tot la quantitat de bitllets de 5 euros.
És cert que moltes de les activitats il·lícites que estan aflorant a
Espanya, com es pot comprovar en l'últim escàndol de Marbella, poden
explicar una part d'aquesta acumulació de bitllets de 500. No obstant
això, la major part l'explica el sector immobiliari que, per cert, és
un dels principals atractius que els mafiosos estrangers troben per a
acabar blanquejant el seu diners en la costa espanyola.
Segur que recorden que en els anys anteriors a la introducció de
l'euro es va parlar molt de la influència del diner negre en el
creixement dels preus de l'habitatge. Tot aquest diner necessitava una
sortida davant la imminent arribada de la nova moneda. Doncs bé,
sembla ser que en contra del que s’esperava (la desaparició del diner
negre amb l'arribada de l'euro) s'ha produït una reeixida transició de
les “pessetes negres” als “euros negres”. La forta demanda d'habitatge
dels últims anys ha afavorit que els qui van comprar habitatges amb
“pessetes negres” les hagin transformats en “euros negres”, fins i tot
amb un gran benefici.
Em comenten que a Madrid s'està demanant entre el 30 i el 50% en negre
per a la compra d'habitatges usats. En les vivendes noves, els
percentatges oscil·len entre el 5 i el 20%. Desafortunadament aquest
procés solament pot anar a pitjor, doncs una vegada s'ha comprat un
habitatge amb diner negre, les transaccions posteriors tenen una
elevada probabilitat d'implicar també pagaments en diner negre. La raó
és fonamentalment fiscal. L'única forma d'evitar pagar per l'increment
patrimonial produït des de la compra, és que el preu de venda sigui el
més baix possible. Però això implica que en la següent transacció, el
venedor no estarà disposat a pagar per l'increment patrimonial del que
li va vendre l'habitatge, més l’increment aconseguit per ell mateix.
Per tant la proporció de diner negre que es demana anirà en augment
mentre el preu de l'habitatge segueixi creixent. Està clar que
l'elevada rendibilitat de l'habitatge ha fet del sector un imant per a
inversors i especuladors. Si d'aquesta rendibilitat l'Agència
Tributària “mossegués” una proporció important, com hauria de ser
segons les lleis tributàries, hi hauria sens dubte molta menys
especulació, doncs la rendibilitat neta després d'impostos seria
bastant menor. El diners recaptats podrien destinar-se a afavorir
l'accés a l'habitatge dels col·lectius amb majors dificultats o fins i
tot a pagar per les despeses fiscals d'una generosa desgravació per
lloguers. Senyor Solbes: atès que ha decidit no eliminar la
desgravació fiscal a l'habitatge en la mini-reforma de l'IRPF, si vol
parar, almenys parcialment, l'espiral inflacionista, tinc un consell:
Prioritzi que l'Agència Tributària encreui la informació dels preus de
venda declarats a Hisenda i els preus de taxació. Si els intermediaris
immobiliaris “amateurs”, i a temps parcial, i els petits
“chiringuitos” de compra-venda d'habitatge paguessin a la hisenda
pública per l'increment patrimonial real, molts d'aquests especuladors
s'allunyarien del mercat, deixant de pressionar els preus i permetent
que els compradors “per a viure” trobessin habitatges més econòmics.