EXERCICIS BIOELEMETNS I BIOMOLÈCULES 1 Explica Les Funcions Biològiques

exercicis bioelemetns i biomolècules 1. explica les funcions biològiques dels glúcids i posa exemples (pau setembre-1996).

EXERCICIS BIOELEMETNS I BIOMOLÈCULES
1.
Explica les funcions biològiques dels glúcids i posa exemples (PAU
setembre-1996).
2.
Relaciona l’estructura de la molècula d’aigua i les seves funcions
biològiques.
3.
Explica la importància biològica de l’aigua i de les sals minerals
(PAU setembre-1997).
4.
Defineix sistema tampó. Posa’n un exemple i explica com actua.
(PAU setembre de 1999).
5.
Explica la importància biològica de l’aigua (PAU setembre de
1999).
6.
Els components químics de la cèl·lula (PAU juny de 2001)
Qüestions:
a.
Què és un carboni anomèric? Quina diferència hi ha entre -D-glucosa
i la -D-glucosa?
b.
En què s'assembla i en què es diferencia la cel·lulosa del midó?.
Per què els humans no podem digerir la cel·lulosa?
c.
Explica la importància biològica dels glúcids. Cita algun exemple.
7.
Com es comporta una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal en una
solució hipotònica. Justifiqueu la resposta. (PAU juny de 2002).
8.
Els components químics de la cèl·lula (PAU setembre-2002).
A.
Definiu bioelement i oligoelement.
B.
Citeu les principals funcions biològiques de les sals minerals.
C.
Definiu què és un sistema tampó i poseu hi un exemple.
9.
¿Quina és la importància biològica dels següents glúcids:
cel·lulosa, ribulosa, lactosa, glucosa, quitina, gliceraldehid i
N-acetilglucosamina?. Si el midó, el glucogen i la cel·lulosa són
polímers del mateix monòmer: la glucosa, ¿quina és la causa de què
el midó i el glucogen tinguen una estructura granular, mentre que
la cel·lulosa la té fibrosa?. La quitina, polímer de la
N-acetilglucosamina, té una funció estructural en alguns fongs i
en tots els artròpodes; per tant, quina estructura tindrà?
10.
Quins tipus d’estereisòmers presenten els monosacàrids? ¿En què es
diferencien?
Estereoisòmers: Molècules que tenen la mateixa fórmula empírica i
diferent orientació espaial dels seua àtoms. Una molécula té 2n
estereoisòmers, essent n el nombre de carbonis assimètrics. Exemple :
La D glucosa i la D galactosa són estereoisòmers entre si.
Enantiòmers: Quan un estereoisòmer és imatge especular d’un altre
(tots els OH a l´inrevés) s’anomenen entre ells enantiòmers. Tenen les
mateixes propietats, tan sols difereixen en l’activitat òptica,
cadascun polaritza la llum en un sentit (levògir o dextrògir)
Epímers: Són estereoisòmers que canvien en la disposició d’ un OH.
Exemple: La D-Glucosa i la D- Galactosa són epímers.
Anòmers: Quan els monosacàrids es ciclen es crea un nou carboni
assimètric a la posición de l’aldehid o cetona, anomenat anomèric. Si
l´OH està en la posición inferior s’anomena  i si està en la superior
s’anomena 
11.
Define los siguientes conceptos: enlace O-glucosídico, azúcar,
carbono asimétrico, heteropolisacárido, cetosa, hidrólisis,
levógiro y carbono carbonílico. Això és mol teòric, la podeu
respondre vatres mateixos
12.
Els components químics de la cèl·lula (PAU setembre-2004)
a.
Definiu els conceptes següents: monosacàrid, disacàrid,
oligosacàrid i polisacàrid. Això ja ho sabeu
b.
Poseu un exemple d’una pentosa i d’una hexosa i comenteu-ne la
importància biològica. Pentosa: Fructosa, glúcid de les fruites i
component de la sacarosa. Hexosa: Glucosa: Component de la
sacarosa, midó, cel.lulosa i glicògen
c.
Comenteu breument els glúcids de reserva en animals i vegetals. Ja
ho hem posat abans
13.
Els components químics de la cèl·lula (PAU juny2005).
a.
C omenta la següent reacció. ¿Quin és el paper de la
invertasa en aquest procés? Hidrolitzar la sacarosa en una
molècula de glucosa i una de fructosa
b.
Explica la importància biològica dels glúcids.
Monosacàrids: Ribosa (forma part del RNA, ATP), desoxiribosa (DNA).
Oligosacàrids: Reserva energètica: Glicogen (animals ) i midó
(palntes)
Estructural ( pared cel.lular: cel.lulosa i exoesquelet d’artròpodes
quitina)
14.
Els components químics de la cèl·lula (PAU setembre 2005).
1.
Defineix el concepte de monosacàrid. Fes una classificació dels
monosacàrids segons el grup funcional i el nombre d’àtoms de
carboni.
Cetoses i aldoses i dins de cadascuna hi ha trioses, tetroses,
pentoses, hexoses segons el nombre d’àtoms de C
2.
Quines funcions fan els polisacàrids en els éssers vius? Esmenta
alguns exemples. Ja ho hem dit
3.
Explica la funció dels oligosacàrids en la membrana plasmàtica
(temes de citologia i d’immunologia).
*
Los oligosacáridos unidos a lípidos o a proteínas de la superficie
celular determinan muchas veces la individualidad antigénica tanto
del tipo de tejido como del propio individuo. Así, las sustancias
que determinan la especificidad del grupo sanguíneo de la
superficie del hematíe son oligosacáridos complejos. Muchos
antígenos tumorales son oligosacáridos de la superficie celular.
*
El complemento glicídico de las glicoproteínas varía también en
función del desarrollo ontogénico de los tejidos.
*
La interacción de ciertos agentes patógenos (bacterias y virus)
con las células huésped tiene lugar a través de las glicoproteínas
Això ho estudiarem amb el tema d’immunologia
15.
Els components químics de la cèl·lula (PAU setembre de 2001).
a.
Què tenen en comú tots els lípids? Insolubles en aigua, solubles
en dissolvents apolars
b.
Citeu les funcions dels lípids. Poseu algun exemple de lípid que
faça cada una de les funcions esmentades.
Reserva energètica: Triglicèrids
Estructural: Fosfolípids de la membrana, glicolípids, cèrids, esterols
Formació d’hormones: Esteroids
Funció biocatalitzadora: totes les vitamines hidrosolubles (E, A, D i
K)
Funció transportadora: Àcids biliars
c.
Explica el paper del colesterol en la membrana plasmàtica.
(Consulteu els temes de citologia).
El colesterol regula la fluïdesa de les membranes plasmàtiques dels
animals. Com més colesterol hi hagi, menys fluïda serà la membrana;
aquest sistema és lògic que no existeixi en les cèl·lules vegetals,
perquè aquestes estan limitades per la paret cel·lular i, per tant, no
poden expandir-se fins a explotar, no necessiten un reforç d'unió
entre les molècules de la membrana plasmàtica.
16.
Els components químics de la cèl·lula (PAU setembre de 2003)
a.
Comenta l’estructura general dels àcids grassos.
Llargues cadenes hidrogenades amb un grup àcid
b.
Explica les funcions biològiques dels lípids. (fet)
c.
Quins grups de lípids tenen funció vitamínica? Posa algun exemple.
Terpens (Vit A i K), Esteroids (Vit D)
17.
Explica les funcions biològiques dels lípids i posa exemples. (PAU
setembre de 1996). Fet
18.
Els components químics de la cèl·lula (PAU juny de 2000). Llegiu
detingudament la frase següent i responeu: “L’amfipatia dels
lípids com la dels fosfolípids, els fa idonis per constituir les
membranes cel·lulars”. Qüestions:
a.
Concepte de lípid i de fosfolípid.(Fàcil, buscar-ho al llibre)
b.
Expliqueu el significat de molècula amfipàtica a la qual es fa
referència en la frase citada.
Amfipàtica vol dir que la molècula té una part polar i una altra
apolar, d’aquesta manera, així aquestes molècules en aigua formen
micel.les, que constitueixen dispersions col.loidals, la part
hidròfila en contacte amb l’aigua i la part hidròfoba en contacte amb
la resta de cadenes d’aquesta naturalesa (fer dibuix).
c.
Expliqueu:
1.- La importància biològica dels greixos. Poseu-ne algun exemple.
Greixos: reserva energètica. En els mamíferes per exemple els
acilglicèrids es troben en els adipòcits principalment, cèl.lules del
teixit adipós, la seva combustió metabòlica produeix 9,4 kcal/g
2. La importància biològica dels esteroides. Poseu-ne algun exemple.
Els esteroides comprenen els esterols i les hormones esteroidees, dels
primers són importants per exemple el colesterol ( estabilitzador de
la membrana plasmàtica, també és molt important per què a partir d’ell
es sintetitzen la majoria dels esteroides) , la vitamina D (regula el
metabolisme del Ca ) i l´estradiol (hormona femenina). Entre les
hormones esteroidees podem mencionar les hormones suprarenals i les
sexuals (progesterona i andrògens)
19.
Els components químics de la cèl·lula (PAU juny de 2006, opció A).
*
Defineix bioelement i oligoelement.(llibre)
*
Esmenta les principals funcions biològiques de les sals minerals.
-Precipitades: Estructures (esquelet)
- Dissoltes: Mantenen el ph estable dins les cèl.lules (efecte tampó).
Estabilitzen dispersions col.loidals. Mantenen el grau de salinitat
dels organismes
- Associades a molècules orgàniques: Es troben amb juntament amb els
lípids a les membranes (fosfolípids) o amb proteïnes com l´hemoglobina
(encarregada del transport d´oxigen per la sang que per ser funcional
necessita Fe)
*
Defineix què és un sistema amortidor (tampón en castellà) i posa’n
un exemple.
És aquell que permet mantenir el ph estable. Exemples: Tampó fostat i
el tampó bicarbonat (buscar en el llibre l’equilibri químic d’aquetes
solucions)
20.
Els components químics de la cèl·lula (PAU juny de 2006, opció B).
*
Defineix el concepte de lípid i de fosfolípid. (fet)
*
Explica i raona el significat de molècula amfipàtica. (fet)
*
Explica la importància biològica dels greixos i dels esteroides.
Esmenta exemples dels dos tipus. (fet)