llengua i societat el predomini durant dècades de les teories idealitzadores en lingüística semblava haver provocat l’oblit del fet element

LLENGUA I SOCIETAT
El predomini durant dècades de les teories idealitzadores en
lingüística semblava haver provocat l’oblit del fet elemental que el
llenguatge ocorre en la interacció humana. Tot i la definició
saussureana de la langue com a fenomen social, cap altre dels
postulats estructuralistes no conduïa a l’estudi de les relacions
entre llengua i societat. Al contrari, la seva insistència sobre
l’autonomia de la lingüística va desviar completament l’interés cap a
altres qüestions. I, de fet, no solament existeixen unes relacions
entre ambdós sistemes, sinó que el comportament lingüístic forma part
dels comportaments socials.
Al 1953 va aparéixer Llengües en contacte de U. Weinreich, amb una
afirmació de capital importància que trastocava la visió clàssicament
assumida per la lingüística:
Malgrat la importància i la freqüència de les situacions plurilingües,
hi ha una tendència habitual, fins i tot entre els lingüistes, a
considerar l’unilingüisme com la regla i el plurilingüisme com una
cosa excepcional. [...] Però les convencions metodològiques temporals
d’una ciència en la seva infància (la lingüística) no ens han de fer
perdre de vista el fet que milions d’individus, i potser la majoria de
les persones sobre la terra, adquireixen el control de més d’un
sistema lingüístic durant la seva vida i l’utilitzen segons les
necessitats del moment [...], és a dir, s’adapten a normes diferents
en contextos diferents.
Aquestes paraules són fins i tot estadísticament certes, si tenim en
compte la situació de molts estats europeus on durant anys ha
representat que hi ha havia només una llengua, i encara més a
continents com Àfrica i Oceania, on bona part de la població coneix i
usa diverses llengües. D’altra banda, el fenomen de base és idèntic
per a qui domina dos idiomes que per a qui maneja varietats del mateix
idioma (castellà estàndard i andalús, francès científic i francés
col·loquial, etc.). De l’obra de Weinreich, n’han resultat un bon
nombre d’estudis sobre la diversitat lingüística en situacions de
llengües (o dialectes) en contacte.
Es considera que pocs anys després, al 1964, va néixer la
sociolingüística de manera oficial (Conferència de Los Angeles).
L’impuls inicial per a recerca el donà la política sobre educació i
integració lingüística de les minories als Estats Units. Després es va
estendre l’interès a múltiples situacions arreu del món. Els treballs
d’aquesta disciplina es poden dividir en els camps següents:
a.
Lingüística social. És l’estudi de la llengua en relació amb la
societat. O, dit d’altra manera, un estudi dels fenòmens
lingüístics que tenen una explicació social. S’ocupa de les formes
lingüístiques col·lectives que caracteritzen els grups socials. Es
podria definir també com una dialectologia o un estudi de la
variació lingüística entre individus i col·lectivitats. Forma part
de l’estudi de la llengua. Els conceptes més habituals són
variació, dialecte, argot, registre, etc.
b.
Sociologia de la llengua. És l’estudi de la societat en relació
amb el llenguatge. Concep el llenguatge com a ens social. S’ocupa
dels aspectes relacionats amb l’organització social dels
comportaments lingüístics. Forma part de l’estudi de la societat.
Els seus termes típics son comunitat lingüística, substitució,
normalització, diglòssia, bilingüisme, etc.
La lingüística social és considerada com la sociolingüística
pròpiament dita per la majoria d’autors (Ditmar, Marcellesi, Fishman,
etc.). En el nostre àmbit és habitual utilitzar aquesta etiqueta per
al conjunt dels dos camps, principalment a causa de la visió unificada
que en presenta L. V. Aracil. Tot i que, per a l’estudi del discurs,
totes dues orientacions poden ser importants, en aquest capítol és la
primera, la lingüística social o sociolingüística estricta, la que
resulta directament implicada.
Josep M. Castellà: De la frase al text. Ed. Empúries, Barcelona 1996.

  • HASAN RIAZ COMSATS INSTITUTE OF INFORMATION TECHNOLOGY COMSATS ROAD
  • EL DURO CASO HABLA THE HARDCASE SPEAKS POR
  • QUÉ ES CULTURA? NO ES FÁCIL EN EL INICIO
  • ZAŁĄCZNIK NR 4 DO ZARZĄDZENIA NR 48 REKTORA UMK
  • JOHN REGINALD F CANTOS 25 NOVEMBER 2007 III BE
  • ANEXA NR 181 A REGULAMENT CARTE FUNCIARĂ NR
  • ACUERDO LEGISLATIVO NÚMERO 89LX13 CIUDADANOS DIPUTADOS DEL H CONGRESO
  • OSOJNIKOVA CESTA 29 2250 PTUJ T 02 780 91
  • INCORPORACIÓN DE NUEVOS MIEMBROS DEL SERVICIO EXTERIOR ECUATORIANO TERCEROS
  • TEST B II RZECZPOSPOLITA TEST PODSUMOWUJĄCY ROZDZIAŁ II 1
  • APA LYCÉE FRANÇAIS DE BILBAO – DEPORTE EXTRAESCOLAR TORNEO
  • PLAN WYNIKOWY Z WYMAGANIAMI EDUKACYJNYMI PRZEDMIOTU WIEDZA O SPOŁECZEŃSTWIE
  • CONTACTO JUDY IANNACCONE 22 DE JUNIO DEL 2004
  • TITRE DE LA RECHERCHE À INSCRIRE 1 DE
  • ZAPISNIK O IZVOLITVI SINDIKALNEGA ZAUPNIKA SVIZ SLOVENIJE ZAVOD IME
  • IES “PEDRO DE LUNA” UNIVERSIDAD 24 TFNO 976
  • FSHE 110 MODULE 05 SOUPS SOUPS HELPFUL
  • FORM 5 COVER FORM FOR A SAFETY REPORT TO
  • FINAL REPORT OF 2018 PROJECT SGA FS USB PROJECT
  • SOLICITUD DE BAJA VOLUNTARIA NOMBRE Y APELLIDOS
  • STUDENT USERNAME 2020 ESSAY CONTEST NARRATIVE RUBRIC
  • LEGE NR 1 DIN 5 IANUARIE 2011 LEGEA EDUCAŢIEI
  • HELPFUL LINKS FOR YOUR PETS HEALTH! NOT SURE HOW
  • GUIDANCE WHAT EQUALITY LAW MEANS FOR YOU AS A
  • SEMINARIO INTERNACIONAL PROBLEMAS DE LA POBLACION MUNDIAL EN EL
  • ANNEX NO……… DATED…………… TO THE CONTRACT NO…………FOR THE PERFORMANCE
  • EFFECT OF PH ON THE HEAT RESISTANCE OF SPORES
  • FICHE OUTIL J’ACCUEILLE DANS MA CLASSE UN ÉLÈVE
  • SI UNIT PREFIXES MILLI (M) 103 MICRO ()
  • FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE LUCHAS OLÍMPICAS Y DISCIPLINAS ASOCIADAS DEPARTAMENTO