UN VIATGE A L’ESPAI E Ra Un Dia Fred

un viatge a l’espai e ra un dia fred d’hivern, la laia estava tranquil·la i calenteta al seu llit quan, de cop i volta, un so desagradable v

UN VIATGE A L’ESPAI
E ra un dia fred d’hivern, la Laia estava tranquil·la i
calenteta al seu llit quan, de cop i volta, un so desagradable va
arribar a les seves orelles. Semblava que tot el seu cervell es movia
dins del cap, les seves cames no li responien i no tenia força ni per
obrir els ulls. Era l’hora de llevar-se!!!
Va badallar i de seguida es va posar en marxa perquè volia arribar
d’hora a l’escola ja que avui tocava un tema que l’apassionava:
“L’UNIVERS”.
C amí de l’escola es va trobar a l’Adrià, un company de la
classe, molt alegre i entremaliat que sempre estava ficat en embolics,
però que tenia molt bon cor i sempre estava disposat a ajudar als
altres.
V an caminar ràpidament perquè volien arribar els primers. Van
seure sense xerrar massa i van preparar-se per fer la feina. La
senyoreta explicava coses dels planetes i tots obrien uns ulls com a
taronges, intentant assimilar tot el que sentien.
V a arribar l’hora de l’esbarjo i tots els nens i nenes van
decidir jugar a “astronautes, fins i tot, l’Albert i la Marta que
sempre es quedaven en un racó del pati, es van animar.
Estaven engrescats quan de sobte, van veure una llum blanca que venia
d’un núvol proper. Era tan enlluernadora que van tancar els ulls
durant uns instants. Després van sentir un soroll estrepitós: Craaasc,
craaasc!!!
No s’ho podien creure! Era una nau verda, enorme i rodona, amb moltes
finestres de colorins i amb una porta vermella.
D ’allà va sortir un extraterrestre molt alt que tenia dos
ulls, quatre orelles i dues boques, però que no feia gens ni mica de
por.
E ls va convidar a entrar dins la nau i la Laia i l’Adrià no
s’ho van pensar gaire. Van entrar i la porta es va tancar. L’interior
de la nau era encara més espectacular que l’exterior. Estava plena de
botons i llumetes que il·luminaven les parets, que estaven plenes de
televisions on es podien veure planetes diferents.
De cop i volta, la nau va començar a trontollar, els motors es
van posar en marxa i la nau va desaparèixer. Aquí començava l’aventura
de l’Adrià i la Laia.

L’Adrià i la Laia es van quedar els dos sols a una sala de la nau, i
la Laia, una mica espantada va preguntar-li a l’Adrià:
- Adrià, veus alguna cosa?
L’Adrià ràpidament i una mica espantat també li va respondre:
- Jo no, i tu?
- Jo tampoc..., on deu estar aquell senyor tan estrany?
- No ho sé - va dir el nen.
- Eooooohh!!!, van cridar tots dos alhora.
De sobte, una porta envoltada de llumetes es va obrir. Allà estava
Marvin, el seu nou amic, el qual els va dir:
- Perdoneu per l’espera, estava decidint què fer-vos per sopar amb el
meu llibre “Cuina per a humans”. Però..., abans de sopar, us agradaria
veure la meva nau?

Els nens no van dubtar-ho ni un moment i tots dos van contestar:
- D’acord, serà un plaer!
N omés travessar la porta per on havia arribat el Marvin, van
topar amb una gran finestra per on es podia veure tot l’espai.
Van quedar bocabadats de veure tan de prop la lluna i els estels, quan
de sobte, van veure un objecte que es movia molt ràpidament i que
s’apropava cap a on ells estaven.
Aleshores, van preguntar al Marvin:
- Quin nom té aquest planeta que corre tan de pressa?
- No és cap planeta nois, és una altra nau.
L’Adrià i la Laia no podien deixar de mirar-la, esperant veure què hi
havia dins i quan la van tenir molt a prop van veure que era més
bonica que la seva i que en ella estava la Susana, una companya de
classe.
R àpidament, tots dos van demanar al Marvin si podien parlar
amb els d’aquella nau, ja que la nena que hi havia dins era amiga
seva.
El Marvin els va concedir el desig.
Quan es van aturar les dues naus, la Susana es va quedar molt sorpresa
de veure als seus amics i els va dir:
- Hola nois! Però què feu aquí? Voleu entrar a la meva nau?
L a Laia i l’Adrià van contestar:
- D’acord, anem!
T ots dos estaven al·lucinant! No podien creure que la Susana,
la seva companya de classe fos un extraterrestre, i que en realitat es
deia Susanator “La Guerrera de l’Espai”.
Estaven tan sorpresos que es van quedar una estona paralitzats. Al cap
d’uns deu minuts, van començar a reaccionar i li van fer tantes
preguntes que la Susanator els va proposar explicar-los la veritat.
- Veureu, tot va començar farà prop de dos anys mentre jugava
al pati de l’escola. De sobte, va sonar la música per entrar a classe
i jo em vaig haver de quedar recollint les joguines però...
De sobte, es va sentir un so molt estrany i la Susanator va dir:
- Perdoneu, estan trucant a la porta.
La Susanator es va aixecar i va anar a obrir la porta. Era en Marvin
que deia que ja havia acabat de preparar el sopar, i que els estava
esperant.
L’Adrià i la Laia estaven tan nerviosos i emocionats que van fer
prometre a la Susanator que en acabar el sopar els explicaria el final
de la seva història.
Van tornar a la nau del Marvin.
E l sopar va ser molt especial; de primer van prendre
una sopa d’estrelles, de segon un tall de carn de Lluna i de postres
maduixes de Neptú, i per beure un gotet d’aigua de Mart, el sopar
estava tan deliciós que per un moment es van oblidar de la història
que els havia d’explicar la Susanator.
Van tornar a la nau de la Susanator, ja que la Laia i l’Adrià van
decidir quedar-se amb ella, a la seva nau. Li van dir adéu i gràcies
al Marvin i la seva nau en un moment va desaparèixer.
A la nau de la Susanator van veure que no estava sola, l’acompanyava
una mena de robot que es deia en Cortés. En Cortés era un robot molt
silenciós, que sobretot es dedicava a pilotar la nau.
E ls tres nens es van seure còmodament, la Laia i l’Adrià
solament volien fer una cosa: escoltar la història de la Susanator.
La Susanator va continuar amb la seva història i els va explicar que
es va quedar sola al patí recollint les joguines, quan de sobte va
veure una nau molt lluminosa, que molt silenciosament va aterrar al
costat seu, les portes de la nau es van obrir i va sortir el robot
Cortés que li va dir:
- Hola, vols pujar?
Al principi va dubtar, però la curiositat era tan gran, que hi va
pujar. Llavors totes les portes es van tancar i la nau es va enlairar
ràpidament. Es va posar molt nerviosa i en Cortés li va dir:
- Ja no podràs tornar mai més a la Terra, per tant et
convertiré en una cortesiana. i així seràs un membre més del meu
planeta.
En un tres i no res el seu aspecte va canviar, tal com la veiem ara.
Al principi, la seva nova situació la va posar molt trista, però de
mica en mica s’estava acostumant, però, també els va dir, que
l’agradaria tornar a la Terra, que enyora molt a la seva família i als
seus amics.
Laia, bonica ja es l’hora de llevar-se, ja són les vuit..., és la veu
del pare, que com cada matí la despertava.
Era un dia fred d’hivern, la Laia estava calenteta al seu llit i molt
contenta d’estar a casa seva, però també estava desitjat trobar-se amb
els seus amics; l’Adrià i la Susanna per explicar-los l’aventura que
aquesta nit havien viscut junts.

I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.